dimarts, 3 de maig de 2011

I AVUI, QUÈ EM POSO?

Mai he sabut massa què és això del "fons d'armari". Potser perquè tota la meva habitació és petita i l'armari és proporcional a l'espai disponible. I a part, el tema roba m'interessa ben poc. Crec que té a veure amb les peces de vestir necessàries que cal tenir sempre disponibles i que ens evitaran aquella desagradable sensació de pensar que no tenim res per posar-nos. Peces combinables entre sí i que ens aportaran la solució justa per a cada ocasió: la feina, un sopar, una entrevista important....
Aquests dies, fent de turista per Catalunya, me n'he adonat que molts catalans guardem en el fons del nostre armari alguna peça de roba plenament identitària. Hi ha esdeveniments que reclamen una senyera, d'altres una samarreta amb els colors del nostre equip, d'altres una bufanda amb l'escut. Aquests dies tots tirem de fons d'armari, d'aquelles peces que ens solucionen la vida en un moment donat. Ens agrada sortir al carrer i reconèixer-nos part d'una gran família, d'una fraternitat capaç d'unir les persones més heterogènies en nom d'un sentiment. En una paraula: ens en sentim cofois.

Jo, per si de cas, estic preparant la bufanda i la meva senyera casolana. No la duré pel carrer, que fins aquí m'arriba el sentit del ridícul, però la penjaré al costat de la televisió... I quan marxi de València vindran amb mi, com em van acompanyar a Granada, Bilbao, Roma... El meu fons d'armari té la roba justa que necessito per viure.


Teresa