dimecres, 28 de setembre de 2011

PURA POESIA

Amb una mica de retard, ahir vaig anar a veure "El árbol de la vida". Anava diposada a tot, perquè alguns comentaris reconec que em feien enrera. Però sempre m'ha agradat parlar per mi mateixa i per fer-ho cal tenir dades. Em vaig asseure en un cinema gran i espaiós, i em vaig preparar pel que fos.

Durant més de dues hores em vaig sentir contemplant pura poesia. I la poesia a vegades no s'entén del tot, però el seu so et captiva. Déu i el món, la seva creació, la gràcia i la retribució, l'amor incondicional lluitant contra el mal, saber-se en les seves mans en tot moment, descobrir-lo en les situacions difícils... Un conjunt d'experiències humanes concentrades en una història d'un matrimoni i tres fills. Una història d'exigència i tendresa, com el mateix Déu. Proper i distant alhora, fidel en tot moment.

Un música excel·lent, una fotografia extrardinària, una manera de rodar ben diferent. Un director que fa una pel·lícula cada vuit anys i que va presentar aquesta amb un any de retard. Una peça per deixar-se emportar, sense voler lligar-ho tot. Com la mateixa vida.

Teresa

dilluns, 26 de setembre de 2011

AGAFAR EL TREN

De tots els mitjans de transport, el que més m'agrada és el tren. De fet, aquest mateix matí arribava a Barcelona de quasi dotze hores de tren, que ahir, pels pèls, vaig agafar a Granada. El tren em permet relaxar-me, dormir, llegir el diari, veure (a vegades) bon cinema, menjar... Em deixa en plena ciutat, a peu de metro o d'autobús. M'explica històries de famílies que van de vacances o a un casament, d'homes i dones que tanquen negocis, d'estudiants que repassen la lliçó...

En aquest darrer viatge fins i tot he fet relacions. Jo que no sóc de parlar amb desconeguts, tant a l'anada com a la tornada he coincidit amb una senyora que coneixia a les monges del Sagrat Cor de l'antiga comunitat de l'Hospitalet. Sempre sorprenen certes coincidències, però el que m'ha tocat de veritat ha estat l'agraïment que tenia aquesta dona amb el Sagrat Cor. Me l'imagino de jove, nouvinguda en un barri desconegut, apropant-se a una parròquia amb unes monges que li van guanya el cor. Anys després, fins que aquelles monges van anar morint, seguia visitant-les, a Barcelona i Pamplona. Agraïda i fidel. Un exemple per a mi en les meves relacions diàries.

Teresa

dissabte, 17 de setembre de 2011

EL ARBOL DE LA VIDA

Proposta pel cap de setmana. Cinema del bo, diuen. Palma d'or al darrer Festival de Cannes. Jo hi vull anar aquesta setmana, paraula! Teresa

divendres, 16 de setembre de 2011

LA FAMÍLIA BÉ, GRÀCIES

Antonia San Juan, actriu del selecte "club Almodóvar", es quedava ben tranquil·la fa uns dies afirmant: "La família com a institució és decadent i no aporta res a l'individu". Ja sabem que el paper tot ho aguanta i gràcies a la llibertat d'expressió podem esplaiar-nos a tort i a dret sense conseqüències. Em pregunto quina és la seva experiència personal que l'ha dut a fer aquestes declaracions. I encara més, no vull ni pensar la cara que faran els que comparteixin amb ella el dinar de Nadal... sempre que aquesta celebració no li resulti passada de moda.
Aquesta setmana he escoltat els meus alumnes adolescents parlar de les persones que els eren més significatives. La família ha aparescut en lloc molt destacat: avis, pares, germans. Perque em donen consells, perque m'eduquen, perque m'estimen, perque m'escolten... En plena edat de trencar amb tot, la família, complexa però essencial, sembla que manté el seu paper protagonista.



Teresa

diumenge, 11 de setembre de 2011

FENT EQUILIBRIS

Aquests primers dies post-estiuencs, a estones em sento una equilibrista. Les vacances m'han permès un ritme diferent, uns espais més serens... i ara toca tornar a una vida plena d'obligacions i nous reptes. L'equilibri es juga entre assumir amb responsabilitat i eficàcia les noves tasques i trobar els espais que em permetin viure-ho tot plegat amb sentit, fins i tot quan vagin maldades. L'eterna tensió entre la contemplació i l'acció. Entre fer i ésser.
Quan sembla que tot m'empeny cap enfora.... caldrà cuidar especialment la vida interior. Al Sagrat Cor en diem "totalment contemplatives i totalment apostòliques". En definitiva, una manera de viure integrades en la història.

Teresa

dimarts, 6 de setembre de 2011

SANT TORNEM-HI

Tornar a començar amb totes les possibilitats que se'ns ofereixen. Tant si no en vam saber prou, si ens vam equivocar, o ens va faltar bona voluntat... sempre se'ns dóna una nova oportunitat. Perquè som limitats, perquè mai hi arribarem del tot... I jo que me'n alegro de les limitacions. Ens humanitzen i ens apropen. Ens fan topar amb la nostra realitat. Quan les experimento, sóc capaç d'entendre millor els altres. Cadascú les seves, però totes plenament humanes. Teresa