diumenge, 30 d’octubre de 2011

PROMESES


La permanent campanya electoral en la que ens trobem descaredita certes promeses. A vegades tens la sensació de que el paper tot ho aguanta i com si en els nostres temps no quedés tot registrat, els uns i els altres llancen tota mena d'eslògans de dificil compliment. La darrera promesa ha estat la de la felicitat. Sentir-la m'ha fet pensar en una botigueta que hi ha aprop de casa de tota mena de merchandising "new age" i que, com no podia ser d'una altra manera, ens condueix de ben segur cap a la felicitat. No sé si la política ha de vetllar per la nostra felicitat. Sí ha de procurar el nostre benestar, en el que incloc una feina, un sostre, una bona educació... però tampoc només aixo. La felicitat necessita unes condicions mínimes, però per damunt d'aquestes caldrà que cadascú es marqui unes fites, desenvolupi uns recursos personals i tingui uns ideals de vida. Alguns seran feliços enganxats tot el dia a Tele 5 o Intereconomía. Que els aprofiti. Altres gaudiran de la natura, dels amics, de la colla castellera, del bàsquet o del futbol... o d'una mica de tot això. Però fins i tot aquestes espurnes de felicitat tampoc ens asseguren un estat de felicitat, si és que aquest existeix. Potser es tracta que els que fan promeses se n'oblidin dels seus interressos, deixin de dir bestieses i es posin a fer la seva feina.
Teresa

divendres, 21 d’octubre de 2011

BONES NOTÍCIES

Potser a més de previsible era probable, però el comunicat d'ahir d'ETA en que proclamava el cessament definitiu de la violència em va provocar una barreja d'alegria i incredulitat. He viscut tres anys al País Basc i com a catalana, la sento una terra germana. Em dol la violència, però també em dol l'anomenat conflicte basc. Sense dubtes, era una situació molt complexa, amb molts fronts ideològics, i encara ho és... però ara sense trets, sense bombes, sense la por que paralitza l'ànima.
M'il·lusiona el procés que ha fet l'esquerra abertzale i la majoria del poble basc. És aquesta evolució la que ha derrotat ETA. Es poden defensar unes idees sense fer ús de la violència, i a més, és així com s'ha de fer. Ha calgut molt de temps, massa, però ho han entès.
Bones notícies com les d'avui haurien d'omplir els diaris més sovint. Jo encara n'espero alguna més: un remei contra el càncer, un millor repartiment dels béns que eviti morts injustes, l'abolició de la pena de mort... A qui li sembli que és fer volar coloms... que repassi les portades dels diaris d'avui.
Teresa

divendres, 14 d’octubre de 2011

30 ANYS

Acabo d'arribar d'una celebració. 30 anys de molta feina, algunes intuicions, moltes persones i encara més projectes de futur... 30 anys de Cristianisme i Justícia, una entitat de la Companyia de Jesús de Catalunya on vaig treballar durant quatre anys. Una celebració ben preparada, un repàs a la seva història i un horitzó engrescador. Em sento contenta d'haver-hi aportat un granet de sorra, i de tot el que hi vaig aprendre. La primera experiència professional sempre és un repte que cal superar. Jo hi estic agraïda i m'hi sento vinculada.
Entre les paraules d'aquesta nit, cançons en directe de Luis Guitarra. Us en deixo una mostra. Val la pena conèixe'l.
Teresa


diumenge, 9 d’octubre de 2011

CORRESPONSABLES DEL MÓN

Davant de les noves mobilitzacions socials que estem seguint aquests dies, i amb l'horitzó de la convocatòria del 15 d'octubre, us comparteixo un fragment de "Terra dels homes" de Saint-Exupéry que he llegit recentment. En una frase, que de senzilla no en té res: responsables de la nostra feina, corresponsables del món.
"... La seva veritable qualitat, però no és aquesta. La seva grandesa és sentir-se responsable. Responsable d'ell, del correu i dels companys que l'esperen. Ell té a les mans l'alegria o la pena de tots ells. Responsable de tot allò que és bastit de nou allà baix, en el món dels vivents: coses en les quals ell ha de participar. Responsable una mica, del destí dels homes en la mesura del seu treball.
Ell forma part d'aquests ésser amplis que accepten cobrir amplis horitzons amb el seu fullatge. Ser home és, precisament, ser responsable. És conèixer una vergonya davant una misèria que no semblava pas dependre d'un mateix. És estar orgullós d'una victòria que han obtingut els companys. És sentir, en posar la pròpia pedra, que es contribueix a construir el món".
Teresa

dimecres, 5 d’octubre de 2011

DONES EXEMPLARS

Com que ja m'ho sé, sempre manipulo una mica la tria. A l'hora de parlar a classe de gent admirable, l'experiència em diu que sortiran els noms de sempre. Un top ten encapçalat per Gandhi, seguit d'aprop per Martin L. King. Fins aquí tot previsible. Potser la novetat d'aquesta any seria el Pep Guardiola... i ja m'estaria bé, si no fos que vull gent nova, diferent, desconeguda. I posats a triar, que siguin dones.
Els parlaré, i ells treballaran després, sobre dones que han arriscat la vida pel que creien, que han trencat amb els paràmetres del seu temps, que podien haver passat desapercebudes però que la història ha fet justícia amb elles, a curt o a llarg plaç. En aquest tema sempre m'agrada citar la Premi Nobel de la Pau de l'any 2004, Wangari Maathai. Que una dona africana arribi als grans mitjans de comunicació, té molt mèrit. I que ho faci com a reconeixement per la seva dedicació a la protecció del medi ambient com a camí cap a la l'eradicació de la pobresa, encara més. Fa uns dies em va sorprendre la notícia de la seva mort. No n'he sentit gaire cosa més. Un càncer se l'ha emportat, com a tanta gent que coneixem i estimem. Una mort ben normal per a una dona extraordinària.
Teresa
PD: sembla que l'Acadèmia dels Nobel aquest any pensa com jo...