divendres, 21 d’octubre de 2011

BONES NOTÍCIES

Potser a més de previsible era probable, però el comunicat d'ahir d'ETA en que proclamava el cessament definitiu de la violència em va provocar una barreja d'alegria i incredulitat. He viscut tres anys al País Basc i com a catalana, la sento una terra germana. Em dol la violència, però també em dol l'anomenat conflicte basc. Sense dubtes, era una situació molt complexa, amb molts fronts ideològics, i encara ho és... però ara sense trets, sense bombes, sense la por que paralitza l'ànima.
M'il·lusiona el procés que ha fet l'esquerra abertzale i la majoria del poble basc. És aquesta evolució la que ha derrotat ETA. Es poden defensar unes idees sense fer ús de la violència, i a més, és així com s'ha de fer. Ha calgut molt de temps, massa, però ho han entès.
Bones notícies com les d'avui haurien d'omplir els diaris més sovint. Jo encara n'espero alguna més: un remei contra el càncer, un millor repartiment dels béns que eviti morts injustes, l'abolició de la pena de mort... A qui li sembli que és fer volar coloms... que repassi les portades dels diaris d'avui.
Teresa

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, peró las coses no son tan fàcils, un cop tot molt espatllat con está, peró tindría que ser com u exposas. Gracies per els teus comentaris.

Anònim ha dit...

Teresa, ahir em va extranyar que no escrigueres sobre aquesta notícia. I no has defraudat. Les teues paraules sempre em fan reflexionar...

Anònim ha dit...

Els catalans tenim un problema psiquiàtric: sentim una simpatia i una proximitat molt grans amb els bascos que no és gens recíproca. Políticament, si més no. Ells i els navarresos frueixen del seu concert econòmic -aconseguit gràcies a les guerres carlines, no ens enganyem: la violència sovint és útil, així s'han construït els països actuals d'Europa-. El concert els permet tenir uns nivells de vida més alts que nosaltres.

Ara bé, millor que s'hagi acabat el terrorisme basc. I ara, a fer el referèndum de la independència i a acatar-lo. El seu i el nostre.

Enric