diumenge, 30 d’octubre de 2011

PROMESES


La permanent campanya electoral en la que ens trobem descaredita certes promeses. A vegades tens la sensació de que el paper tot ho aguanta i com si en els nostres temps no quedés tot registrat, els uns i els altres llancen tota mena d'eslògans de dificil compliment. La darrera promesa ha estat la de la felicitat. Sentir-la m'ha fet pensar en una botigueta que hi ha aprop de casa de tota mena de merchandising "new age" i que, com no podia ser d'una altra manera, ens condueix de ben segur cap a la felicitat. No sé si la política ha de vetllar per la nostra felicitat. Sí ha de procurar el nostre benestar, en el que incloc una feina, un sostre, una bona educació... però tampoc només aixo. La felicitat necessita unes condicions mínimes, però per damunt d'aquestes caldrà que cadascú es marqui unes fites, desenvolupi uns recursos personals i tingui uns ideals de vida. Alguns seran feliços enganxats tot el dia a Tele 5 o Intereconomía. Que els aprofiti. Altres gaudiran de la natura, dels amics, de la colla castellera, del bàsquet o del futbol... o d'una mica de tot això. Però fins i tot aquestes espurnes de felicitat tampoc ens asseguren un estat de felicitat, si és que aquest existeix. Potser es tracta que els que fan promeses se n'oblidin dels seus interressos, deixin de dir bestieses i es posin a fer la seva feina.
Teresa