dimecres, 28 de desembre de 2011

CRIADAS Y SEÑORAS

Acabo de veure un excel·lent pel·lícula: "Criadas y señoras". M'ho van proposar sense saber massa què anava a veure. La primera dada era que la sala (petita) del cinema era plena de gom a gom. Gent cansada de família? Gent farta de comprar? Potser una mica de tot això i de persones amb ganes de veure bon cinema, que sempre n'hi ha.


La pel·lícula es situa en els anys 1960 a l'Estat de Carolina del Sud, als EEUU. La segregació racial és un fet, els rebrots del ku-kux-klan són esporàdics però letals... i enmig d'aquesta realitat, un grup de dones de servei, filles de criades i nétes d'esclaves, exposen les seves vides per tal que el que estan vivint i patint algun dia arribi a ser història passada.

M'ha resultat un argument molt equilibrat entre el drama contingut i el somriure a estones, amb una protagonista que travessarà els límits de la segregació per explicar-ne les vergonyes: humiliacions, silencis, resignació. Una fotografia esplèndida, una ambientació molt acurada i el regal d'unes interpretacions excel·lents que et fan passar els 137 minuts d'una volada.

Qui n'explica el fets té molt mèrit, però més encara les que els va patir en primera persona, generació rera generació, fins que la mateixa història es va negar a justificar aquella barbàrie.

Teresa