divendres, 16 de desembre de 2011

FELIÇOS, MALGRAT TOT

Ho comentàvem l'altre dia. Amb cert optimisme alguns afirmaven que si, que a grans trets érem feliços. Que si sortiem al carrer, la gent amb la que ens trobariem eren gent fonamentalment feliç. I jo, em vaig quedar amb l'interrogant al cor, potser una mica experimentada en la vida i observadora de la realitat. Al vespre em feia la pregunta: si de veritat som feliços... perquè l'abús d'alcohol? perquè el consum de drogues? perquè l'àmplia prescripció d'ansiolítics? Crec que alguna cosa ens diu que no acabem de saber viure i necessitem algunes vies de fugida de la realitat... senyal inequívoc que no tot va tan bé.
Ara que ho penso... les riuades de compradors d'aquestes dates nadalenques també són un signe d'on posem massa vegades la felicitat: fora de nosaltres, en objectes que ens són aliens, en experiències que impacten en la nostra persona i que generen més inestabilitat que altra cosa.


El meu desig: que vivim des del cor aquest dies finals d'advent, que sapiguem descobrir l'esperança que s'amaga en una menjadora.


Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Des de Godella continue llegint-te. Tinc pendent un mail. Espere et vaja bé. Bsets