dilluns, 26 de setembre de 2011

AGAFAR EL TREN

De tots els mitjans de transport, el que més m'agrada és el tren. De fet, aquest mateix matí arribava a Barcelona de quasi dotze hores de tren, que ahir, pels pèls, vaig agafar a Granada. El tren em permet relaxar-me, dormir, llegir el diari, veure (a vegades) bon cinema, menjar... Em deixa en plena ciutat, a peu de metro o d'autobús. M'explica històries de famílies que van de vacances o a un casament, d'homes i dones que tanquen negocis, d'estudiants que repassen la lliçó...

En aquest darrer viatge fins i tot he fet relacions. Jo que no sóc de parlar amb desconeguts, tant a l'anada com a la tornada he coincidit amb una senyora que coneixia a les monges del Sagrat Cor de l'antiga comunitat de l'Hospitalet. Sempre sorprenen certes coincidències, però el que m'ha tocat de veritat ha estat l'agraïment que tenia aquesta dona amb el Sagrat Cor. Me l'imagino de jove, nouvinguda en un barri desconegut, apropant-se a una parròquia amb unes monges que li van guanya el cor. Anys després, fins que aquelles monges van anar morint, seguia visitant-les, a Barcelona i Pamplona. Agraïda i fidel. Un exemple per a mi en les meves relacions diàries.

Teresa