dimarts, 3 de gener de 2012

TORNAR A CASA

Quan parlem de "casa nostra", sembla que només ens poguem referir a un lloc: allà on tinc les meves coses, on viuen les persones amb qui em sento afectivament més lligada, a prop d'on tinc la feina... Saber-nos a casa suposa un cúmul de sentiments, d'experiències, de records que a vegades són tan intensos a tants llocs que podem sentir-nos a casa a diverses cases o espais.

Fa dos dies que sóc a Bilbao. Les reunions, que mai s'acaben, m'hi han portat, i des de que vaig aterrar m'hi he sentit a casa. No hi tinc res meu aquí, però hi vaig deixar tres anys de bones experiències, hores de classe i estudi, passejos per una ciutat encara per pulir i aquell verd sempre intens que envolta la ciutat. Hi he anat tornant (amigues, serveis concrets...) i n'he augmentat les referències. Als múltiples records s'hi afegeixen persones concretes que encara hi viuen i que, amb deu anys més a sobre, em recorden qui vaig ser i qui sóc encara. Són testimonis fidels de la meva vida.

La meva vida itinerant és una oportunitat d'ampliar el meu horitzó i la porxada de casa meva.

Teresa

1 comentari:

Clara rscj ha dit...

Es verdad... Gracias por recordarme que, muchas veces, la vida itinerante también es un regalo.