dimecres, 8 de febrer de 2012

JO TAMBÉ HI ERA

Jo vaig ser una de les quasi 3.000 persones que ahir van anar a la Fundació Tàpies. I al comiat de cos present de la Victòria dels Àngels, de Salvador Espriu. I a la manifestació contra la temuda sentència contra l'Estatut. I a la final de la Copa del Rei de fa dos anys a València.
Cada una d'aquestes presències té les seves raons: la casualitat, la passió, el sentiment d'identitat. Ahir, la raó va ser una primera reacció de "entrada de franc" barrejada amb un desig de conèixer un autor nostre de qui en sabia ban poca cosa i que considero poc comprensible, si és que l'art ha de passar necessàriament per la raó.
Però crec que un impuls de fons que m'empeny és sentir-me part de la història. Voler ser-hi en el moment que s'escau, sentir-me part d'alguna cosa important, bategar al mateix ritme que el món en el que visc. No només per dir: "jo també hi era", sinó per sentir en la pròpia pell l'ambient, el dol, l'alegria, l'esclat. Per poder viure en directe el que passa i no viure'm enllaunada a través de la televisió. Per saber-me viva.

Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Justament, l'art no passa mai a través de la raó, sinó dels sentits. I dels sentiments i les emocions.

Viure en un mateix la realitat és més important que totes les realitats construïdes per la ficció -i ho dic jo, que m'hi dedico!-. Perquè la realitat construïda és aliena a tu, la domines i no t'afecta profundament, no et compromet ni t'angoixa, és còmoda i sovint domèstica (mirant la televisió, no cal que surtis de casa, que és només una closca on viure aixoplugat). Això tant val pel melodrama com per la pornografia. Viure en la ficció -com aquells espectadors que només miren sèries tot el dia, com a única font d'entreteniment- és perjudicial. La realitat sempre és superior a la ficció (no perquè sigui més increïble, sinó perquè és real, i per tant incerta i satisfactòria alhora: tots els amics de Facebook no valen una partida de billar amb un amic real mentre beus una cervesa i vas parlant de tot i de res)

Enric