divendres, 30 de març de 2012

ALMANYA


Els aficionats a detectar errades en els escrits aliens hauran pensat que he escrit depressa, m'he deixat una lletra del títol i no l'he corregit. Seria una opció en moltes ocasions, però no en aquesta. "Almanya" és una proposta que tenim al cinemes aquests dies i que no hi estarà gaire temps perquè no és americana, no hi ha violència, ni persecucions, ni actors o actrius de renom.
Sense tots aquests ingredients que asseguren una bona assistència, ¿perquè recomanar una pel•lícula alemanya, rodada per una emigran turca de segona generació, sobre l'experiència de l'emigració de fa 40 anys del sud d'europa cap als països desenvolupats? Perquè és fresca, amable, fa riure i es molt molt entretinguda. Perquè toca un tema que no és d'un lloc i d'una època con concreta: l'emigració per motius laborals, de futur, d'horitzó. Perquè els que ens creiem que aquests tros de terra és nostre i només nostre, potser hi descobrirem que un dia era de tots i tots hi cabem. Us la recomano. No la deixeu escapar !!
I ara que entrem a la setmana santa... dos replays en DVD: "Gran Torino" i "En un mundo mejor". Peces úniques, pel•licules meravelloses molt escaients per un divendres sant, per exemple... Bona Pasqua !!
Teresa

divendres, 23 de març de 2012

PETITES BONES NOTÍCIES

No estem en temps d'excesos, si més no, de bones notícies. Obrim el diari i la crisi, la maleïda crisi, es fa present a la majoria de les págines. Reformes laborals, vagues, manifestacions... Tothom en contra de tothom, i molta gent passant-ho molt malament. Definitivament, no són bons temps.
Potser perquè sabem que d'aquesta ens en sortirem, la història és cíclica!, hauriem de fer un esforç per anar descobrint allò de bo que ja ens ofereix la vida. Amb aquesta intenció m'hi he posat i crec que ho he aconseguit. Us en faig cinc cèntims:
Fa uns dies vaig saber que una antiga alumna meva se'n va uns dies a Etiòpia a col·laborar com a odontòloga amb una ONG... una experiència breu però significativa, de ben segur.
Ahir un home va tornar a casa seva després de 20 mesos tancat en una presó per error... Aquesta persona ahir era l'home més feliç del món.
Visc a Barcelona, una ciutat preciosa, que ens ofereix múltiples possibilitats si som inquiets de mena. Tinc pendent l'exposició de Goya a Caixafòrum, i de franc!
Tinc una feina, bons amics, ganes de disfrutar del bon temps, moltes raons per viure.
Mai no ens faltaran les petites bones notícies.
Teresa

diumenge, 11 de març de 2012

LOS IDUS DE MARZO

Reconec que vaig triar "Los idus de Marzo" per la propaganda que n'han fet. Tenia alguna altra opció, però havia sentit que aquesta pel·lícula de George Clooney era "de les que feien pensar". Mai s'ha de desaprofitar l'ocasió d'activar les neurones.
L'argument ens fica al cor de la política, amb les seves aliances, traïcions, veritat i mentides. Un món sense regles on el triomf ho justifica tot. Em pregunto si no passa el mateix en moltes esferes del món professional, i relacional. No crec que calgui dedicar-se a la política per descobrir la part més fosca de les persones i aquelles supòsits que posen preu a quasi bé tothom. Tant se val... les ambicions humanes formen part del nostre factor humà, i crec que ningú se'n salva.
La pel·lícula m'ha agradat. En la meva opinió, va de menys a més. Una primera meitat expositiva que no acaba d'arrencar i una segona part més dinàmica i on les veritats van sortint a la llum, esquitxant sense pietat a tots els personatges. Allà on es busca el poder no hi ha lloc per a la ingenuïtat ni els idealismes: o et fas fort o abandones el vaixell.
Ben dirigida, molt ben interpretada, s'agraeix un cinema "dels que fan pensar".
Teresa Gomà

dilluns, 5 de març de 2012

JO ET PERDONO, VES-TE'N EN PAU

El temps de quaresma, ben aprofitat, dóna per molt. Ja ens estan anunciant a totes les parròquies i moviments la celebració penitencial pròpia d'aquest temps, és a dir, un espai on reconèixer que a vegades ens equivoquem. Si aquest espai ha de ser mitjançant un sagrament i si aquest sagrament ha de ser individual... ja són altres temes... però el cert és que fem el mal que no volem, i d'això no se'n salva ningú.
Tots hem tingut alguna vegada a la vida aquella malestar interior que és fruit de la nostra pròpia consciència, i hem necessitat explicar-ho, i a vegades, ser-ne perdonats. Quina por em fan les persones que no mostren cap penediment pels seus mals actes !! I quan això és en adolescents, la por es multiplica... Distingir el bé i el mal, i el dolor que les meves accions pot provocar en altres, és un pas pacificador en mi i en la meva vida. Vet aquí que potser sí que tinc una petita part de responsabilitat en la pau del món !!
Us presento el darrer documental de "30 minuts". Al País Basc saben molt bé què és el dolor. I la por. I la venjança. Però alguns han fet un pas endavant i no es volen quedar en la rancúnia. Volen experimentar la pau i viure en pau. Alguns, pocs, s'hi han atrevit i el seu testimoni m'esperona.
Teresa