diumenge, 22 d’abril de 2012

TORNAR A CASA

Aquest cap de setmana he tornat a casa. De fet, de tant en tant torno a alguna de les cases que han estat meves, a Bilbao, a Granada, a Roma, a València... Quina sort, no?
València i el col·legi de Godella van ser casa meva durant nou anys. Vaig marxar molt agraïda i tornar em feia una certa impressió. Al tren, recordava innombrables viatges a la vora del mar (cosa que amb l'AVE he perdut). M'hi acostava amb el metro, i tot em semblava tan familiar! I entrar-hi em feia pensar que tot just unes hores o uns dies abans n'havia sortit... i havien passat 10 mesos !
Des de que feia COU recordo la diferència entre el temps i el tempo. El primer té a veure amb el calendari. El segon, amb el cor, les emocions i els sentiments. Deu mesos com si fossin deu dies... o deu minuts. I l'escola, companys, alumnes i edifici em van rebre com si encara hi fos. Deu ser que alguna cosa de mi encara hi roman.
Teresa Gomà

dijous, 12 d’abril de 2012

FE

No puedo entender /este mundo como es, /que uno puede odiar, /herir y traicionar, ¿Por qué? 
Cómo puede ser / que haya gente que pueda matar / por diferencia de opinión, / por tierra o por religión, no sé. 
Oh no, miranos. / dónde está nuestro corazón / oye mi canción / ya no más sangre, grítalo FE / Dame fe, dame alas, / dame fuerza /para sobrevivir, / en este mundo. 
Cómo puede ser / que haya tanta destrucción, / en vez de resolver /les enferma todo el poder. 
Que esto quede claro: / Hay que amarnos como hermanos,/ Tenemos el valor, para darnos más amor / lo sé, ya lo sé. 
Oh no, miranos / Dónde esta nuestro corazón, / oye mi canción / ya no más sangre, grítalo FE / Dame fe, dame alas, / dame fuerza / para sobrevivir, / en este mundo. 
 El mundo puede cambiar / sólo hay que intentarlo, / no hay que odiar, hay que amar / no hay que odiar, hay que amar hay que intentar, hay que intentar / no hay que perder la fe. Dame fe, dame alas, / dame fuerza / para sobrevivir, / en este mundo. 
Dame fe, dame alas, / dame fuerza / para sobrevivir, / en este mundo. MANÁ
                        

dissabte, 7 d’abril de 2012

BONA PASQUA

Al final d'aquests tres dies tan intensos, unes breus paraules del bisbe Casaldàliga em són suficients per copsar la grandesa de la festa que celebrem. La seva saviesa, la vida feta experiència, ho diuen tot. Molt bona Pasqua !!
Jo tinc a la meva habitació sempre pintada la paraula Pasqua, em sembla la paraula més cristiana, que ho engloba tot. La Pasqua és que tots ens salvarem, segons l'Esperit Sant. Pere Casaldàliga

divendres, 6 d’abril de 2012

LA MEVA GEOGRAFIA

Fa temps que treballo amb els alumnes de Batxillerat un article de González Faus en que divideix el món en tres continents: els indiferents, els espectadors i els compromesos. Si ens haguéssim de definir, suposo que tots tenim una mica de tot: a vegades espectadors, a vegades indiferents i altres compromesos. Les proporcions són molt personals i segurament van canviant al llarg de la vida.

Avui divendes sant, contemplem i adorem la creu. El signe d'una mort terrible se'ns fa quotidià. Després de tants any no hi ha novetat... o sí, si hi sabem posar rostres nous, històries vives, noms actuals. Els crucificats de la crisi, del menyspreu, de les reformes, de la violència, de l'egoisme. Potser així mirarem la creu amb una mirada nova i ens sabrem reconèixer com a indiferents, espectadors o compromesos i triar la nostra opció.

Teresa


dijous, 5 d’abril de 2012

CONVIDATS AL BANQUET

Ens mou l'esperança
de que el nostre món sigui
un gran banquet
una taula oberta
en la que es comparteix el pa i la paraula
en la que el Senyor eixuga les llàgrimes
de tanta opressió, injustícia, violència i divisió.
Capítol 1994 de la Societat del Sagrat Cor



dilluns, 2 d’abril de 2012

EL SENTIT DE LA RELIGIÓ

El programa "Divendres" (27 març) de Tv3 va oferir una interessant tertúlia sobre el fet religiós i la necessitat humana de creure en alguna cosa més enllà de la realitat. Ara que som a la setmana santa i la majoria nom és pensen en marxar de vacances com més lluny millor... altres celebrem la nostra festa més important. Té sentit, avui, la religió?