diumenge, 9 de setembre de 2012

11 DE SETEMBRE: LA BOSSA O LA VIDA

Aquest any, els catalans esperem la Diada amb més expectació que mai. Des de la multitudinària manifestació de 1977, cada any ha estat una cita pels nacionalistes i altres col·lectius inquiets per tal de reivindicar allò que creuen just. Amb els anys, el primer dia de festa després de les vacances, s'ha convertit en un pont molt desitjat. Platges plenes i el passeig de Gràcia cada vegada més buit. 
Dimarts que ve es trencarà aquesta dinàmica. La crida del president Mas i la situació de frustració que es viu en el pla econòmic faran sortir al carrer desenes de miles de persones que reclamaran el concert econòmic, i amb ell, una manera d'organittzar la pell de brau que ens permeti ser qui som. El sistema autonòmic tal i com s'ha dibuixat no convenç. Però, què passava fa 10 anys quan tampoc convencia? On erem en aquelles Diades dels temps dels superàvits i els balanços positius? O només se'ns desperta el sentiment nacional quan ens toquen la butxaca? Vull pensar que no, però els fets em traicionen.
Teresa Gomà


2 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jo vaig anar a la manifestació (per primera vegada en la diada) i vaig pensar el mateix que tu.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jo vaig anar a la manifestació (per primera vegada en la diada) i vaig pensar el mateix que tu.