dissabte, 29 de setembre de 2012

LA FELICITAT, COSTA



Parlar amb els alumnes de la felicitat és senzill. Qui no vol ser feliç? Es clar, ningú alça la mà... Tothom vol assolir, encara que sigui de tant en tant, unes engrunes de felicitat, i si pot ser compartida, molt millor. 
Però no els fariem un favor si no els recordés que la felicitat costa. 
Penso en ells i en la situació tan complicada que vivim. Tenir estudis ja no ho és tot. A més a més, cal tenir talent, constància... i una mica de sort. Tant de bo puguin desenvolupar-se en un medi menys hostil que l'actual i descobreixin allò que els agrada de veritat. I si de la seva passió en poden fer una professió, no podran demanar més. Com aquest vídeo que acompanya el test i que els vaig posar a classe. Els germans Pou, dos escaladors de Gasteiz, dos joves que tenen la sort de viure de la seva passió, de tocar la felicitat assumint-ne el risc i no esmerçar cap esforç.
Teresa


2 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jo també els parlo de felicitat, als meus alumnes. Estic pensant que també en parlaré al meu blog.
Una abraçada

Montserrat Ribas i Piera ha dit...

La felicitat és quelcom pel que un l'ha de treballar. No es dóna aixì com així.Però es pot assolir amb voluntat i acció. Recordem-ho.