diumenge, 2 de setembre de 2012

SOM-HI


A vegades el bloc no és res més que una pura teràpia personal. Expressar en veu alta, sobre el full, a la pantalla… allò que ens alegra o ens preocupa, justifica aquests espais de pública exposició, on es comparteixen pensaments i sentiments a parts iguals, perquè uns no es poden separar dels altres.
Així que avui… necessito motivar-me. Si ja fa uns dies expressava que l’estiu tocava a la seva fi... avui aquesta sensació passa a ser una realitat com una casa de pagès: l’estiu s’ha acabat, les pluges han tornat, la fresca ja ens ronda i demà cal tornar a matinar, agafar la cartera, creuar la porta de l’escola i capbussar-se en el nou curs.
Si m’hi empenyés, em podria sentir molt desgraciada. Sé que tot canvi necessita una adaptació (heu sentit a parlar de l’estrès adaptatiu?) i que calen uns dies per fer-te al nou ritme, però resulta que em sento molt afortunada: per tenir una feina, una nova comunitat que m’espera, uns projectes per realitzar, uns alumnes que no em costarà d’estimar. Cadascú en les seves circumstàncies pot trobar múltiples raons per sentir-se afortunat. I un cop les tingui clares... no oblidar-les amb el primer disgust, fracàs, incomprensió o problema. Que el curs és llarg i cal cuidar el que demà, al toc del despertador, ens motivarà a llevar-nos.

Teresa