dilluns, 22 d’octubre de 2012

IÑAKI GABILONDO

Vaig poder assistir, avui fa una setmana, a la inauguració de curs de Cristianisme i Justícia, entitat en la que vaig treballar quatre anys (la meva primera experiència laboral) i per la que mantinc un gran apreci. Després de molts anys, crec tenen un paper important de reflexió, i acció, de crítica i debat... per tal de conèixer primer i posicionar-se després en el món en que vivim, des de la teologia, l'àmbit social, el del pensament.... Bona fiena feta, molta feina per fer !!
Per aquest any el ponent de l'acte inaugural va ser Iñaki Gabilondo, una veu molt familiar per a molts de nosaltres i un home íntegre. Em va sorprendre el seu to serè tota la seva xerrada, parlant-nos d'una crisi que és molt més que això... però que no és un punt final. Es nota que ha reflexionat molt en la seva vida i que no s'espanta de res. Que té unes fortes arrels basques i rurals  i que el que va aprendre de petit encara el marca. Per exemple, va explicar que dels seus pares en va aprendre més pel que no van dir que per les seves paraules. Això sí que es contracultural !!! Acostumats a discursos demagògics, sense fonament, però enlluernadors !!
M'apunto a les vides que ho són per elles mateixes. Sense grans titulars, sense parafarnàlies. Honestes, senzilles, profundes.
Teresa Gomà, rscj

dijous, 18 d’octubre de 2012

PARLAR DE JESÚS AVUI

Com parlar de Jesús als que quasi bé no el coneixen, però que volen saber-ne més? Com encertar les paraules, com transmetre alguna cosa més que idees? Com alimentar una intuició, una petita certesa, 
un gran miracle en el dia d'avui?
Tot això em venia al cap ahir a la tarda. I avui encara no n'he tret l'aigua clara. Cada any se'm fa més dificil. El repte és més gran i la conciència de trobar-me davant el misteri de la fe, més inintel·ligible.
Però només per un jove que es qüestioni la vida en clau cristiana... valdrà la pena intentar-ho, esforçar-s'hi, cremar les naus de la pròpia comoditat en favor del risc i l'aventura de creure. I, com sempre, que Déu hi faci més que nosaltres!
Teresa Gomà, rscj

dijous, 11 d’octubre de 2012

FACILITAR-NOS LA VIDA

Darrerament ho penso: que poc ens costaria facilitar-nos la vida! Però, això sí, a vegades cal un esforç i superar certes mandres o certes presses. La mandra de deixar de mirar-nos els peus o el melic. Les presses que ens impedeixen veure què passa al nostre costat, perquè a la velocitat que anem... impossible!! Saludar-nos, dir gràcies, dir bon dia, explicitar l'alegria i no encomanar la tristesa. És a dir, guanyar en humanitat i recuperar un altre ritme, una altra educació, una nova manera de fer que de tan antiga... l'hem oblidada!!
Teresa Gomà