diumenge, 11 de novembre de 2012

CINEMA: EL PROFESSOR

Aixó d'anar al cinema sempre és una loteria. Les pel·lícules més aclamades no tenen l'èxit personal assegurat, i a vegades, de pura casualitat, descobreixes petites perles que després el boca orella han consagrat en la memòria de cadascú.
Divendres vaig anar a veure "El profesor", amb el desig de sentir-me part del col·lectiu educador que es mira en la gran pantalla, preparada per descobrir-hi un docent vocacionat i uns alumnes que, també des de l'aula, es preparen per a la vida. I què em vaig trobar? Un professor carregat de problemes personals, incapaç de comprometre's amb les seva tasca, un sistema públic educatiu sense mitjans abocat al fracàs, uns alumnes desmotivats atrapats en un món que els és del tot hostil, sense sortida, sense futur. Sé que és una pel·lícula... però també sé que això passa, encara no sigui la meva experiència. Potser si l'hagués vista abans de provar l'aventura de l'educació... m'ho penso dues vegades. Per sort, ara, ja sé el que es gasta en una escola mitja i no m'espanten els problemes, però penso en els centres on es pugui viure aquesta situació extrema de manera generalitzada.... com són capaços de sobreviure els professors? Però sobretot, com salvar-ne els alumnes? El nou caràcter propi dels centres del Sagrat Cor diu: "l'alumne és el centre i la raó de ser de l'escola". M'agrada aquesta frase. No l'oblidem mai.
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Adivina quien soy? Te voy a sorprender.
Te oigo hablar del "el profesor" y me sale decirte vente vente... en karamoja te quiero ver... me da la sensacion que estas hablando d enuestros profesores en Moroto.
Un abrazo. Itae

Teresa ha dit...

Itae (Mª Eugenia)... ¡¡ qué ilusión tu comentario!! Siempre te digo, el día menos pensado me paso por ahí... abrazo fuerte.Teresa