dilluns, 26 de novembre de 2012

EL FESTÍN DE BABETTE

Fa molts, molts anys... fins a un total de 25, en plena etapa de participar en camps de treball i d'anar dibuixant la meva vida, vaig coincidir amb una religiosa del Sagrat Cor apassionada per una pel·lícula, "El festín de Babette". No es cansava de repetir: "és una pel·lícula preciosa sobre l'eucaristia". Recordo perfectament la primera vegada que la vaig veure. Em va agradar, tot i que potser era massa jove per captar-ne tota la seva simbologia.
Fa uns quants dies la vaig veure de nou. Em feia il·lusió mirar amb ulls nous aquella història de compassió i generositat.... sense límit. I no em va decebre el més mínim. No diuen que hi ha obres atemporals? Em va donar la sensació que aquella ho era, perquè hi ha històries tan humanes que mai passen de moda, i que, variant-ne el context, sempre tenen alguna cosa a dir-nos, a ensenyar-nos.
Teresa Gomà