dimecres, 14 de novembre de 2012

I SIGUEU AGRAÏTS...

Ja ho diu el Nou Testament en la seva carta als Colossencs capítol 3: "I sigueu agraïts"... potser perquè l'autor sabia que algunes vegades ens costa aquesta actitud. Penso en mi mateixa: quan les coses van bé, és mèrit meu, quan van maldades... és fàcil donar la culpa als altres, de fet sempre és el més fàcil.
Ahir parlàvem en una comunitat de l'agraïment. I se'm va fer molt evident que ser agraïts sempre ens posa en relació amb un altre: per la seva ajuda, pel seu suport, pel que sigui. Ens fa sortir de nosaltres mateixos, ens descentra i ens recentra. Res depèn només de nosaltres. Tot depèn sempre en alguna mesura d'un altre, de l'Altre. I és bo saber-ho, dir-ho i agrair-ho.
Teresa