diumenge, 4 de novembre de 2012

TOT TORNA, EL PURGATORI TAMBÉ

Diuen que tot torna: els pantalons acampanats, la música dels 70, el gust pel bon pa... Deu ser que tot és cíclic, o que ens falten idees, no ho sé. Divendres, dia de difunts, ho vaig comprovar a la missa. Situem-nos: catedral de Montpeller, mig buida (la secularització va forta), i un celebrant que presidia una eucaristia amb molta dignitat. I així arribem a l'homilia: el purgatori com a únic protagonista. Aquesta mena de sala d'espera del cel, com a centre reiteratiu de les seves paraules. Sé que si agafo el Catecisme me'l trobo, i em trobo moltes altres coses, però vaig trobar a faltar una altra mirada a la festa que celebravem, més centrada en la Vida de l'altra vida que en la purificació necessària dels nostres pecats. Potser perquè amb el que s'està passant a molts llocs del nostre món, és més urgent parlar d'esperança que de judicis i comptes pendents.
Teresa

1 comentari:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Si em deixes ser dolenta... potser el que feia l'homilia no s'ho està passant tan malament com això i d'aquí l'homilia aquesta.
Els que estan al costat dels que pateixen ja ho saben, que han de parlar d'esperança i no de càstig. Que n'hi ha molts que ben bé passen el purgatori en vida!