dissabte, 29 de desembre de 2012

ANY NOU, OPORTUNITAT NOVA

Si diem "Per Nadal, qui res no estrena, res no val", encara amb més raó hem d'estrenar l'any amb la il·lusió d'una cosa nova, com  la carpeta del nou curs, les sabates escollides, el jersei que ens han regalat... Estrenar vol dir concentrar un munt de bons desitjos en aquell objecte, amb el desig que ens aporti alguna cosa positiva, funcional o estètica.
Començar un nou any suposa inciar un nou període ple d'oportunitats. Si ens ho agafem així, potser en podrem valorar tota la novetat que amaga. Res canvia d'una dia per l'altre, però aprofitar-ne l'avinentesa, ens pot canviar a nosaltres mateixos. I aquest potser és el primer canvi que necessitem...
Teresa

dilluns, 24 de desembre de 2012

NÉIXER DE NOU

Centinella, què hi ha de la nit?
Què hi ha de la crisi?
 
Des d’on ho preguntes?
Preguntes des de la fam
o des del consumisme?
El crit dels pobres
sacseja les teves preguntes?
 
Pastors marginals
canten la Bona Nova,
amb flautes i silencis,
contra els grans mitjans,
els mitjans dels grans.
 
Ens ha nascut un Nen,
un Déu se’ns ha donat.
Cal néixer de nou,
nus com l’Infant,
descalços de cobdícia,
de por i de poder,
sobre la terra vermella.
 
Cal néixer de nou,
oberts al Misteri,
ungits d’Esperança
                
        Pere Casaldàliga

dilluns, 17 de desembre de 2012

QUE NO SE'NS PASSI L'ADVENT !!

Encara hi som a temps.Encara queda un diumenge, una espelma a la corona. Si a vegades oblidem que estem en temps d'advent, encara som a temps de prendre'n consciència, d'aturar-nos una mica, d'allunyar-nos una mica de les llums i els papers de regal i prendre'ns el pols. De buidar-nos una mica per deixar-hi entrar la novetat de la bona notícia. En forma de nadala, de poema, d'estrella. En forma d'un infant que de tant esperar-lo, quan va arribar, molts no el van reconèixer.
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 9 de desembre de 2012

"EL CAPITAL", DECÀLEG DEL GRIMPADOR

En un cap de setmana festiu en que m'he proposat no comprar res per no jugar el joc del "consumisme set dies a la setmana" sí m'he pres la llicència d'anar al cinema i veure una història que tant de bo fos pura ficció, creació genial d'una guionistes inspirats... però molt em temo que el que expliquen té una bona dosi de realitat i, malgrat em sàpiga greu, no deu ser gens dificil de reconèixer en certes instàncies de les altes finances.
"El capital", de Costa-Gavras, reflexa la teranyina del sistema bancari en època de crisi, les ambicions personals que es valen de tot (i dic tot), alienes als escrúpols, l'ètica o els principis més bàsic de les relaciones humans. No s'arriba mai al capdemunt ni per casualitat ni per una bona praxi. i menys t'hi mantens sense deixar pel camí tot un reguitzell de víctimes, ja siguin treballadors, col·legues o la pròpia família.
Què fariem nosaltres pels diners? A vegades crec que tot és en proporció.... Qui té més a l'abast, és capaç de més coses, qui menys... es conforma en colar-se al metro. Potser m'equivoco, tant de bo, però la naturalesa humana perd el seny amb facilitat i l'honradesa massa sovint és cosa del passat.
Teresa Gomà

dimarts, 4 de desembre de 2012

NI BOU, NI MULA, NI MANDANGUES

Sembla que el periodisme que puntualment s'interessa pel tema religiós està revolucionat. Ara que arriben el fred i el Nadal, Benet XVI ha afirmat en un llibre seu que aquella nit de desembre no hi havia en aquell estable ni bou ni mula. I com que no deuen tenir massa més cosa en la que fixar-se, aquesta notícia ha merescut un titular proporcionat a la seva trascendència.
Deu ser que molts periodistes no s'han llegit mai ni el començament dels evangelis de Lluc ni Mateu, perquè si els haguessin llegit, l'afirmació del Papa no hagués merescut ni un raconet del seu diari. A no ser que els interessos siguin uns altres. Em pregunto què passarà quan descobreixin que a més del bou i la mula, viuen enganyats en la mateixa data del 25 de desembre, possiblement en el poblet de Betlem, en els reis que eren savis i ves a saber.... i en tants i tants detalls que la tradició ha fet seus i els vivim amb absoluta normalitat.
Sense bou ni mula, sense bestiar per donar escalf a aquella criatura, potser el que hem de fer és compensar el fred de l'hivern... amb qui ho pugui necessitar: la comunitat, la família o aquells que fa temps que no veig... i deixar-nos de mandangues !
Teresa