diumenge, 9 de desembre de 2012

"EL CAPITAL", DECÀLEG DEL GRIMPADOR

En un cap de setmana festiu en que m'he proposat no comprar res per no jugar el joc del "consumisme set dies a la setmana" sí m'he pres la llicència d'anar al cinema i veure una història que tant de bo fos pura ficció, creació genial d'una guionistes inspirats... però molt em temo que el que expliquen té una bona dosi de realitat i, malgrat em sàpiga greu, no deu ser gens dificil de reconèixer en certes instàncies de les altes finances.
"El capital", de Costa-Gavras, reflexa la teranyina del sistema bancari en època de crisi, les ambicions personals que es valen de tot (i dic tot), alienes als escrúpols, l'ètica o els principis més bàsic de les relaciones humans. No s'arriba mai al capdemunt ni per casualitat ni per una bona praxi. i menys t'hi mantens sense deixar pel camí tot un reguitzell de víctimes, ja siguin treballadors, col·legues o la pròpia família.
Què fariem nosaltres pels diners? A vegades crec que tot és en proporció.... Qui té més a l'abast, és capaç de més coses, qui menys... es conforma en colar-se al metro. Potser m'equivoco, tant de bo, però la naturalesa humana perd el seny amb facilitat i l'honradesa massa sovint és cosa del passat.
Teresa Gomà