dilluns, 23 de gener de 2012

TINC ELS MEUS DUBTES

Ja fa força anys, en un curs d'estiu del Sagrat Cor, el Norberto Alcover, jesuïta entès en el món dels mitjans de comunicació, ens feia una advertència: "dubteu de tot el que us diguin els diaris"... No m'ho vaig prendre al peu de la lletra, però de tant en tant em torna.

Temps després, vaig passar uns mesos a Chicago, ciutat preciosa per qui tingui l'oportunitat de visitar-la. Amb la meva guia Michelin sota el braç, la vaig descobrir pam a pam. Recordo un immens edifici del centre, prop del riu i d'un pont que s'aixecava majestuós al pas dels vaixells, que era la seu del famós diari Chicago Tribune (Tribune Tower). A la seva façana s'hi inserien moltes pedres significatives per a la història (capricis del director del diari de l'època) i una d'elles, suposadament, l'havien portat de la lluna quan Armstrong la va trepitjar.

Fins aquí la narració... i ara vénen els dubtes. Mai he entès que, amb el ritme de la nostra tecnologia, més de quaranta anys després d'aquell 21 de juliol de 1969, no s'hagi tornat a la lluna i, posats a fet, no entenc que no estigui parcel·lada i urbanitzada. Avui, Pedro Duque afirma a "La Vanguardia" que som més a prop de tornar a la lluna que de trepitjar Mart. No sé si tot és una gran farsa i algú fa anys que es riu descaradament de tots nosaltres. Només sé el meu mòbil de fa quatre anys és del tot absolet al costat dels que porten els meus alumnes, que no sé què fer-ne dels VHS que tinc a casa ben avorrits i que com em descuidi, o em familiaritzo amb Twitter o em convertiré en una peça de museu. Quan tot va a aquesta velocitat... algú comprèn que no haguem trepitjat una i mil vegades la lluna?

Teresa