dimarts, 31 de gener de 2012

ADMIRACIÓ

La notícia del cessament d'activitat de Spanair i el posterior concurs de creditors ha sacsejat la vida de moltes persones: les que anaven a viatjar a curt plaç i que ràpidament han hagut de buscar una solució d'emergència, les que tenien bitllets per més endavant i que veuen afectades unes petites vacances o un viatge de feina, i els treballadors que ara veuen perillar no només la nòmina del mes de gener sinó el seu contracte laboral. També ha afectat, no ho oblidem, a altres companyies que, com els voltors, en sobrevolen les restes tot planificant un augment de mercat i de clients. Aquests són els únics que es freguen les mans en tot aquest conflicte.

Però el que vull és destacar la bona feina dels treballadors. D'un dia per l'altre reps un missatge en el que se't comunica la fallida de la teva empresa, el teu futur (família, hipoteca...) està en joc i malgrat tot, surts de casa, et poses l'uniforme i et disposes a una maratoniana jornada d'atendre reclamacions i d'escoltar les queixes dels passatgers afectats. Segurament més d'un treballador hagués pogut dir: "entenc la seva situació, però posi's en la meva pell: mentre l'atenc no sé si podré fer front al pagament del pis, a les quotes de l'escola, als plaços compromesos. Mentre l'escolto, la meva vida es trasbalsa i l'estabilitat ja és una cosa del passat, potser per sempre. Mentre intento solucionar-li un vol de tornada a casa, no sé què passarà amb el meu salari de gener..."

És veritat que treballem per un sou, i tant de bo el sou cobreixi les nostres expectatives humanes i econòmiques. Ens podrem sentir afortunats. Per això té, per a mi, tant de mèrit que unes persones en la corda fluixa donin la cara per una empresa que els deixa al carrer, i ho facin amb el mateix esperit de servei que quan les coses anaven bé. La meva admiració cap a ells.

Teresa