dimecres, 8 de febrer de 2012

JO TAMBÉ HI ERA

Jo vaig ser una de les quasi 3.000 persones que ahir van anar a la Fundació Tàpies. I al comiat de cos present de la Victòria dels Àngels, de Salvador Espriu. I a la manifestació contra la temuda sentència contra l'Estatut. I a la final de la Copa del Rei de fa dos anys a València.
Cada una d'aquestes presències té les seves raons: la casualitat, la passió, el sentiment d'identitat. Ahir, la raó va ser una primera reacció de "entrada de franc" barrejada amb un desig de conèixer un autor nostre de qui en sabia ban poca cosa i que considero poc comprensible, si és que l'art ha de passar necessàriament per la raó.
Però crec que un impuls de fons que m'empeny és sentir-me part de la història. Voler ser-hi en el moment que s'escau, sentir-me part d'alguna cosa important, bategar al mateix ritme que el món en el que visc. No només per dir: "jo també hi era", sinó per sentir en la pròpia pell l'ambient, el dol, l'alegria, l'esclat. Per poder viure en directe el que passa i no viure'm enllaunada a través de la televisió. Per saber-me viva.

Teresa