dijous, 28 de febrer de 2013

SEU VACANT

Aquests dies estem vivint una extranya experiència. A partir d'aquest vespre, a les 20h en punt, el Sant Pare deixarà la seu del Pontificat. Pas següent, cònclave per escollir-ne un de nou. I tot això, sense un fèretre homenatjat per milers i milers de persones, ni un funeral pel mig. Vet aquí la novetat.
Em fa por que, com quan hi ha un cadàver pel mig, en aquestes circumstàncies només som capaços de recordar aquelles paraules i fets que ens parlen de la bondat del finat. I està bé ser positius i no deixar-se posseir per la rancúnia, però alhora cal ser lúcids.
Els moments que vivim són únics. I esperem que un referent per a altres que ocupin aquesta responsabilitat. Per les raons que siguin, marxar, tant per manca de forces com per dificultats paleses, és un senyal d'acceptació de la pròpia limitació. I d'això, en la nostra societat, no n'anem sobrats.
Teresa Gomà


dimarts, 19 de febrer de 2013

MALES SENSACIONS

S'ha posat de moda parlar de sensacions. Potser perquè m'hi fixo, en el món del futbol és una constant. Que si abans, que si durant, que si després del partit... les sensacions són les que assenyalen el camí  de l'èxit. Si es confirmen amb un resultat rotund, perfecte. Si no, mala sort. I com que tot va tan depressa, a pensar en el proper partit.
La paraula sensacions em parla de liquiditat en el sentit que se'n parla ara. Tot és modificable, res té forma definida ni menys definitiva. Tot és mentre dura. I res dura gaire temps.
Potser per això necessito que em parlin de conviccions. D'idees fermes, estables, treballades, contrastades per la vida. En els bons i en els mals moments. Conviccions que m'acompanyen al llarg de la vida, tot i que no siguin immutables. Allò que em defineix de cara als altres i que em fa ser com sóc.
Unes idees que depenen d'on bufa el vent, em produeixen males sensacions.
Teresa Gomà

dijous, 14 de febrer de 2013

CONVIURE AMB LA MENTIDA

En aquest temps de quaresma recentment estrenat, on se'ns convida a la conversió i al canvi, i en aquest context en el que ens toca conviure amb la falsedat i l'engany, em preguntava el pes que pot suposar conviure amb la mentida.
Sempre em sorprèn que davant de qualsevol acusació, el presumpte el que sigui, s'apressa a declarar-se inocent, sigui el que sigui que es digui d'ell o ella. Quan poc a poc van apareixent proves concloents, la feinada és seguir al·legant la seva no vinculació amb el cas. Els pocs que arriben davant d'un jutge, se'ls veu capcots però defensant a vegades allò indefensable.
Només avui, després de les notícies del matí, em pregunto:
Com pot viure el Dr Fuentes amb totes les acusacions de pràctiques fraudulentes a l'esport d'èlit? Com pot conviure amb l'engany el Sr Bárcenas i tots els que tapen les seves activitats a la trasoreria del PP? Com seguirà treballant la directora de l'oficina bancària que va aconseguir la firma per contractar preferents de la dona d'un malalt d'alzheimer?
Potser dormen més tranquils que jo i només és, malhauradament, qüestió de pràctica...
Teresa Gomà

dimarts, 5 de febrer de 2013

FETA LA LLEI...

Ens sorpèn i ens dol veure la manca de credibilitat de tants personatges públics. Avui m'ho deien a classe: "En aquest país, tots són iguals". Sembla que la confiança en els nostres polítics és nul·la i si ells són uns referents de servei públic i fan el que fan... què no farem els altres?
Com sempre, generalitzar és molt perillòs, i sovint, erroni. Tots coneixem persones que viuen la seva tasca com a servei públic de veritat, però no se sap què passa, que quan hi ha diners pel mig, se'ns gira el cervell i n'acabem fent alguna de grossa, sense tenir en compte una norma quasi universal que és que tot s'acaba sabent.
Però si volem denunciar aquests abusos i delictes amb plena llibertat de consciència, primer ens hem de preguntar quantes factures hem pagat sense IVA, és a dir, no aportant els impostos legals establerts en bé de la societat. O quan ens hem colat al metro o al bus, de la nostra ciutat o d'una altra. O quan ens hem apropiat d'alguna cosa que no era nostra, amb certa complaença...
Honradesa si, examen de consciència, també.
Teresa Gomà