dijous, 28 de febrer de 2013

SEU VACANT

Aquests dies estem vivint una extranya experiència. A partir d'aquest vespre, a les 20h en punt, el Sant Pare deixarà la seu del Pontificat. Pas següent, cònclave per escollir-ne un de nou. I tot això, sense un fèretre homenatjat per milers i milers de persones, ni un funeral pel mig. Vet aquí la novetat.
Em fa por que, com quan hi ha un cadàver pel mig, en aquestes circumstàncies només som capaços de recordar aquelles paraules i fets que ens parlen de la bondat del finat. I està bé ser positius i no deixar-se posseir per la rancúnia, però alhora cal ser lúcids.
Els moments que vivim són únics. I esperem que un referent per a altres que ocupin aquesta responsabilitat. Per les raons que siguin, marxar, tant per manca de forces com per dificultats paleses, és un senyal d'acceptació de la pròpia limitació. I d'això, en la nostra societat, no n'anem sobrats.
Teresa Gomà