dilluns, 4 de març de 2013

IDENTITAT

Fa uns dies vaig ser a Paris. Són d'aquelles ocasions que et regalen oportunitats colaterals, com, en aquest cas, visitar alguna exposició o algun museu que no coneixes o fa temps no has trepitjat. Vaig planificar-me el temps de la reunió i vaig fer algun forat de tipus cultural, sabent que el temps i el pressupost serien dos factors a tenir en compte. Així i tot, en aquesta ocasió vaig escollir el Museu d'Orsay, amb la seva col·lecció d'art impressionista reconeguda arreu. 
Feia més de deu anys que no el trepitjava, així que era com veure'l de nou. Vaig seleccionar i sense entendre-hi massa, em vaig deixar captivar per les teles. I un pensament em va venir al cap amb l'estona: hi ha pintures molt bones, molt realistes, que creen estil i marquen època... Però les que més m'agradaven, les que de veritat em tocaven eren aquelles que tenien valor propi, que eren diferents, originals, que aportaven alguna cosa propia i això les feia especials. Singulars, úniques. Aquestes eren les que em captivaven. Algun nom? Van Gogh, sense dubte...
Ser diferents avui és un repte i és un dificil camí contracorrent, però és la nostra petita aportació a la gran i extensa humanitat.

Teresa Gomà