dilluns, 22 d’abril de 2013

ELECTROCUTATS

Els viatges en tren donen molt de si. Et permeten fer una transició física, i també interna, entre dos punts. Entre dues ciutats, entre dues activitats, entre dos estats anímics. A banda que l'avió em generi un estrès considerable, és per això que sempre prefereixo viatjar en tren.
Si, com ahir, no tinc company de seient, expandeixo les meves coses per la butaca veïna i em disposo a gaudir amb més intensitat del viatge. Si la pel·lícula té bona pinta, no m'ho penso més i aparco altres feines que portava previstes. Aquest vegada vaig tenir sort, i malgrat ja les havia vist, "Intocable" a l'anada i "Argo" a la tornada em va semblar un cinema de luxe comparat amb amb altres experiències anteriors menys reeixides.
Però en un passeig pel vagó, te n'adones que la pel·lícula és seguida per molt poca gent. Tots anem carregats de dispositius electrònics de molt diversa tipologia: ebooks, smartphones, notebooks, tablets..., ipods, mòbils, mp3, mp4... Aparells que ens han envaït la casa, que han modificat el nostre oci, i que desvetllen un sisè sentit a la recerca d'un endoll, a la feina, a l'estació o a l'aeroport (per exemple, els que fan servir per les aspiradores de la neteja....)
Són necessaris i molt útils, fins el dia que es queden sense bateria, o els donem un cop, o perdem el carregador. Aleshores ens falta l'alè i ens preguntem com ens ho feiem abans d'aquesta invasió electrònica. El mateix que debien pensar després de la roda, la impremta, la rentadora de roba o la nevera.
Reconegudes les noves necessitats... no abandonem del tot el paper, ni altres ocis de tota la vida... no fos cas que un dia tot plegat faci un pet i, amb olor a socarrim, necessitem recuperar una vida més tranquila.
Teresa Gomà