dimarts, 28 de maig de 2013

A L'EVANGELI, ES PUJA BAIXANT

El títol del post d'avui ve dels dies de pregària que vaig fer fa poc. Les paraules sembla antònimes, però el seu significat és del tot coherent. Què vol dir "pujar" en el nostre context? Vol dir, per començar, cobrar més. També vol dir tenir més responsabilitat i més gent al teu càrrec. I a vegades també inclou uns horaris més laxos... que significa treballar més. Què vol dir "baixar"? Menys sou, menys responsabilitat, menys gent sobre la que manar.... i en alguns casos, no sempre, uns horaris més estables.
En el nostre món, la majoria de la gent vol pujar. Se'ns ha preparat per al triomf, per a l'ascens. No fer-ho és fracassar. Però algunes persones no segueixen aquesta lògica i així que poden, empesos per una inquietud que els burxa, fan una opció i trien el camí descendent. La incomprensió no els frena, perquè el que en treuen els compensa: un ambient més humà, un ideal més coherent i potser de nit, un son més profund.
D'això ens parlàvem ahir en un fet de vida. A contracorrent, n'hi ha que opten per una vida diferent. I saben que Jesús va seguir el mateix camí: de l'èxit a la traïció, de la fama al juidici. Ben avall, per saber què senten els que mai han tastat ni la fama ni l'èxit.
Teresa Gomà

dijous, 23 de maig de 2013

LIMITACIÓ? OPORTUNITAT!



Avui els parlava als meus alumnes, tot just abans del darrer esforç del curs, de la limitació. Alguns d'ells són a temps de treure's el curs, només cal que hi posin una mica d'esforç i voluntat. Però no sempre és fàcil motivar aquestes actituds. En un món en que s'admira a aquells que criden més en un plató, els que expliquen les seves intimitats, els que des de la pròpia llibertat es tanquen en una casa i vénen el seu cada dia... en aquest món, invitar a l'ascesi i la renúncia sembla una proposta, d'entrada, poc reeixida.
És per això que els he passat un vídeo. Una parella de ballarins xinesos que aprofiten la seva limitació per extreure'n tota la bellesa, per assolir un objectiu plenament meritori, per arrencar alguna llàgrima a un públic commogut.
Quina és la teva limitació? Quin esforç has de fer per superar-la? Una imatge... que diu molt més que aquestes quatre línies.
Teresa Gomà

dijous, 16 de maig de 2013

MALEFICIS

M'agrada el futbol. Cadascú se sap les seves fragilitats i aquestes poden ser aficions, costums, necessitats... que  desde la raó potser no tenen massa sentit però que t'agraden i t'alegren la vida.
Per això ahir a la nit vaig seguir el final del partit per l'Europa League. Portuguesos contra anglesos.... i un malefici pel mig: un antic entrenador del Benfica ofès en no ser renovat, va pronosticar que sense ell mai no guanyarien cap final europea. M'hi vaig incorporar amb un 0-1 a favor dels anglesos. Al cap de poc, l'empat. I quan ja em disposava a gaudir de la pròrroga... com no podia ser d'altra manera amb l'ombra d'aquell entrenador rancuniós planant sobre l'estadi, una rematada fenomenal de l'equip britànic i el trofeu cap a Londres. Set finals jugades, set finals perdudes. Només mala sort? 
La fortuna no és el pur atzar. No set vegades on se suposa que les forces són bastant igualades. Recordo una frase de la pel·lícula "14 km". La pronuncia un jove nigerià que no es resigna a una vida plena de limitacions, mancances i pobresa. "Hem tingut la mala sort de néixer en el país més pobre del món". No només és qüestió de mala sort. Té a veure amb la història, l'esclavitud, la colonització, l'explotació... la injustícia, vaja. Pensar només en l'infortuni com a causa d'un mal és molt superficial. Anar a les raons de fons, la nostra responsabilitat.
Teresa Gomà

divendres, 10 de maig de 2013

FER EL QUE TOCA

Aquests dies han envaït Barcelona més un miler d'indonesis. És clar, en aquest nombre i junts... no han passat desaparcebuts a la ciutat ni als mitjans de comunicació. Intrigada pel fenòmen me'n vaig assabentar que el viatge és un premi per incentius laborals. Sembla que aquesta mena de viatges (convencions i incentius) han augmentat un 23% en nombre de persones. La quantitat és prou significativa.
Jo, els incentius que he rebut per la meva feina no han passat d'una rosa per Sant Jordi a la meva primera feina i un petit lot de productes de comerç just. Des d'aleshores...., a més del sopar de nadal, res de res. Com desenvolupar la meva feina sense comptar amb premis de productivitat o de venda? La meva productivitat té a veure amb les relaciones humanes i amb aconseguir un bon ambient a l'aula, amb batallar amb els alumnes menys motivats i aconseguir que per ells mateixos es guanyin el 5, amb sentir-me satisfeta per la feina feta i de posar tota la passió en la meva tasca diària. A cavall entre l'escola i les responsabilitat dins la meva província del Sagrat Cor, el premi que em motiva i m'empeny a seguir treballant amb il·lusió, és fer el que em toca, el que se m'ha encomanat. No necessito res més. O sí... algun comentari d'ànim, algun petit gest d'agraïment... sempre ajuden a sentir que potser no ho faig malament del tot.
Teresa Gomà