dimarts, 28 de maig de 2013

A L'EVANGELI, ES PUJA BAIXANT

El títol del post d'avui ve dels dies de pregària que vaig fer fa poc. Les paraules sembla antònimes, però el seu significat és del tot coherent. Què vol dir "pujar" en el nostre context? Vol dir, per començar, cobrar més. També vol dir tenir més responsabilitat i més gent al teu càrrec. I a vegades també inclou uns horaris més laxos... que significa treballar més. Què vol dir "baixar"? Menys sou, menys responsabilitat, menys gent sobre la que manar.... i en alguns casos, no sempre, uns horaris més estables.
En el nostre món, la majoria de la gent vol pujar. Se'ns ha preparat per al triomf, per a l'ascens. No fer-ho és fracassar. Però algunes persones no segueixen aquesta lògica i així que poden, empesos per una inquietud que els burxa, fan una opció i trien el camí descendent. La incomprensió no els frena, perquè el que en treuen els compensa: un ambient més humà, un ideal més coherent i potser de nit, un son més profund.
D'això ens parlàvem ahir en un fet de vida. A contracorrent, n'hi ha que opten per una vida diferent. I saben que Jesús va seguir el mateix camí: de l'èxit a la traïció, de la fama al juidici. Ben avall, per saber què senten els que mai han tastat ni la fama ni l'èxit.
Teresa Gomà

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Daixò, és una mica delicat parlar de cobrar menys en aquests temps tan durs. Cobrar menys, com a absolut, no és cap virtut. Anar endavant en la feina també és important: pot voler dir que n'has après al llarg dels anys, que ets pencaire, que t'has guanyat la confiança dels altres, etc. Una altra cosa és que en la vida busquis un equilibri entre la feina (que val més que et vagi bé, que agafis alguna responsabilitat a mesura que vas guanyant edat si te la proposen, etc.) i tot el que també (i remarco aquest també, perquè em resisteixo a menysprear la feina) és cabdal.

Enric

Anònim ha dit...

I una altra cosa: l'anonimat i el fracàs l'hem tastat tots. De fet, hi ha temporades que hi vivim instal·lats. No cal baixar gaire. És la condició habitual de la immensa majoria d'homes i dones. I el que costa d'experimentar és, de tant en tant, algun èxit: un dia agradable, una feina que surt bé, un elogi, una satisfacció. Buscar això és lloable i ens empeny a viure, buscar l'anonimatg i el fracàs, no cal, perquè ja vénen sols.

Enric