dijous, 16 de maig de 2013

MALEFICIS

M'agrada el futbol. Cadascú se sap les seves fragilitats i aquestes poden ser aficions, costums, necessitats... que  desde la raó potser no tenen massa sentit però que t'agraden i t'alegren la vida.
Per això ahir a la nit vaig seguir el final del partit per l'Europa League. Portuguesos contra anglesos.... i un malefici pel mig: un antic entrenador del Benfica ofès en no ser renovat, va pronosticar que sense ell mai no guanyarien cap final europea. M'hi vaig incorporar amb un 0-1 a favor dels anglesos. Al cap de poc, l'empat. I quan ja em disposava a gaudir de la pròrroga... com no podia ser d'altra manera amb l'ombra d'aquell entrenador rancuniós planant sobre l'estadi, una rematada fenomenal de l'equip britànic i el trofeu cap a Londres. Set finals jugades, set finals perdudes. Només mala sort? 
La fortuna no és el pur atzar. No set vegades on se suposa que les forces són bastant igualades. Recordo una frase de la pel·lícula "14 km". La pronuncia un jove nigerià que no es resigna a una vida plena de limitacions, mancances i pobresa. "Hem tingut la mala sort de néixer en el país més pobre del món". No només és qüestió de mala sort. Té a veure amb la història, l'esclavitud, la colonització, l'explotació... la injustícia, vaja. Pensar només en l'infortuni com a causa d'un mal és molt superficial. Anar a les raons de fons, la nostra responsabilitat.
Teresa Gomà