dilluns, 24 de juny de 2013

CONÈIXER LA PERSONA, ENTENDRE EL SEU ART

Un dia lliure a Madrid i revisió d'opcions lúdiques, i barates, per fer. El museu de el Prado (de franc amb el carnet de docent); la Biblioteca Nacional i la Fundació Mapfre, de franc per a tothom. En aquest darrer espai, una recentment estrenada exposició de Giacometti, un artista enigmàtic amb les seves escultures que de tant primes s'empassen, amb aquella desproporció entre cos, cames i peus. Un estil ben característic que destaquen allà on te les trobes. I amb l'exposició, una pinzellades sobre l'autor, unes dades de la seva biografia: suís (de la part italiana) va viure mitja vida a Paris; a més d'escultor, també pintava.... i jo que creia que era italià i només feia escultura !! Saber alguna cosa de la seva vida, veure'n fotos al seu minúscul taller... em va ajudar a entendre una mica més la persona que s'amaga darrera l'artista. Deu ser el mateix que li passa a la meva mare: tot sovint, té la necessitat d'ampliar els coneixements d'un personatge amb la lectura d'una biografia seva. Segur que en treu molt profit.
Jo, amb Giacometti, vaig descobrir que les peces que sortien de les seves mans tenien, per dir-ho d'alguna manera, vida pròpia. Com un llibre o un article que tria per ell mateix les paraules: "Des de 1945 em vaig jurar que les meves obres no minvarien de mida sense parar. Però va succeir el següent: podien mantenir l'alçada però anaven aprimant-se, aprimant-se... Es tornaven primes i llargarudes".Com la vida que per molt que la volguem conduir, a vegades va per davant nostre !
Teresa Gomà

dimarts, 18 de juny de 2013

ADIF I LES SEVES PÈRDUES PRIORITÀRIES

Les prioritats d'Adif, de la mà del govern Rajoy, estan clares: l'alta velocitat. Tant se val que sigui deficitària i fins i tot ruinosa. Encara menys que sigui radial i que ens venguin la inauguració d'un nou tram fins Alacant vinculada al malaguanyat corredor del mediterrani. Deuen estar contents a Madrid amb això de poder anar a la platja en poc més de dues hores...
Mentrestant, no gaire lluny de les fotos que avui surten als diaris, milers i milers de persones ja estan afectades per les retallades de les línies de Mitja Distància. Personalment, m'afectarà el probable tancament dels serveis que uneixen Madrid i Saragossa amb Arcos de Jalón. Podré arribar a gran velocitat fins a Calatayud, però un cop allà... jo i maleta no sabrem com continuar viatge. Per a mi serà una cosa punutal. Per a molta gent, quotidiana. Spain is different... fins i tot a l'hora de prioritzar les seves pèrdues !!
Teresa Gomà

diumenge, 9 de juny de 2013

GEORGES MÉLIÈS: QUI POT VIURE SENSE FANTASIA?

Ahir vag passar un excel·lent matí al Caixaforum de Barcelona visitant l'exposició-homenatge a Georges Méliès, un dels pares del cinema. D'una manera ben pedagògica recorres els diversos enginys que van precedir el que per a nosaltres és tan normal i que en el seu inici va ser absolutament revolucionari: figures en moviment! La meva manca de creativitat artística em fa gaudir encara més de les bona pensades dels altres, de la seva originalitat i empenta. És per això que aquella saga d'Edison, els Lumière, Méliès... s'han instal·lat a la història de la humanitat com a genis dels temps moderns. En concret, em va frapar la vida de Méliès (1861-1938), mogut pel seu afany per la fantasia i l'il·lusionisme, ho va invertir tot en un plató de cinema. Amb el temps es va arruinar i el 1913 va abandonar tot contacte amb el cinema i, desde l'oblit, va regentar, amb la seva dona, una botiga de joguines a l'estació de Montparnasse. Uns anys abans de morir es va homenatjar la seva figura i se li va donar el reconeixement merescut. Així, es va fer justícia al creador del cinema de ciència ficció, que no es conformava amb les gravacions pròpies de l'època, com la sortida dels treballadors de la fàbrica o l'arribada d'un tren a l'estació. Us deixo amb la seva pel·lícula més emblemàtica, "Viatge a la lluna". Val la pena veure-la amb ulls de 1902... I no us perdeu l'exposició, oberta fins el dia de Sant Joan. No us defraudarà.
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 2 de juny de 2013

7:30 DEL MATÍ, CARRETERA ENLLÀ

Diumenge 2 de juny. Cap de setmana a El Brull, en una casa antiga. De bon matí els ulls oberts i moltes ganes d'aprofitar el dia. A les 7:30 (en un dia de festa!) obria la porta, gran i feixuga, de la casa, i em disposava a caminar, carretera enllà, enmig dels boscos del Montseny.
Quan et penses que a ningú més li passa una cosa, o que ningú més tindrà la mateixa idea... sovint comproves que som molts els que tenim el mateix pensament. Cotxes, furgonetes, bicicletes... passaven per davant meu. De bon matí!!
M'agrada llevar-me d'hora. És com si aprofités més el temps. No se m'acut que de nit es pugui aprofitar, si no hi ha una necesitat pel mig. I m'agrada veure néixer el dia, acompanyar les primeres clarors, despertat al ritme de la jornada. Són maneres de ser.
Llevar-me d'hora em recorda que hi ha molt per fer i que la meva aportació és important. Tant important com la de molts altres, però necessària si es fa amb il·lusió. Treballar, organitzar-me, una reunió, una feina pendent, una visita, alguna trucada, cuinar... Potser res imprescindible, però tot important si ho faig amb sentit, i de sentit de responsabilitat, d'això en concret, mai me n'ha faltat gens ni mica!!
Ja ho deia aquell entrenador, en el discurs d'entrega de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya: "si ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...serem imparables!"
Teresa Gomà