divendres, 12 de juliol de 2013

EX-AMICS

Sorprenents les declaracions d'ahir de Pep Guardiola. Com alguna altra vegada que tots podem recordar, va deixar de banda el seu to afable i positiu per apuntar a l'actual directiva barcelonista amb tota la cavalleria. Ell, que mai ha estat amic del Sr Rosell i companyia, sí ho havia estat del Tito, però alguna cosa ha canviat. De fet, ahir, es va referir a l'estada de tots dos a Nova York, però sense donar-ne detalls. Crec que no toca. En tot cas són coses personals.
Algú avui a la ràdio en feia esment i deia: "Tots tenim ex-amics". I cadascú se sap el que va passar: la distància, camins divergents, manca de temps, alguna baralla... El que és cert, és que tots podem fer la nostra llista d'aquelles persones que van ser importants i fins i tot molt importants en la nostra vida, i que avui ocupen un lloc en el record, reapareixen quan traiem les fotos antigues i poca cosa més. No els volem cap mal però la vida avança, i igual que ells van desaparèixer, altres persones han aparegut i s'han fet un lloc en nosaltres. Potser només és qüestió d'espai, com el metro, que necessita que alguns baixin perquè altres hi puguin accedir. Sigui com sigui, i encara que a vegades ens dolgui, els ex-amics formen part de la normalitat del mateix fenòmen de l'amistat.
Teresa Gomà, rscj

dimecres, 3 de juliol de 2013

TOSSUDAMENT



Encara em vénen flashos del concert per la llibertat de dissabte al Camp Nou. Jo no hi era. De fet, m'ho vaig plantejar però la venda tan ràpida de les entrades em va agafar per sorpresa. L'important era omplir el camp i aquest objectiu estava acomplert. El vaig seguir per la televisió... però a la una de la matinada, vaig haver d'anar a dormir. Diumenge tenia reunió i calia dosificar les forces.
El vaig disfrutar molt, perquè en unes poques hores, en un espai concret, la història del meu país va anar desfilant: poesia, cançó, història, tradició.... dret a decidir.
Sé que la cançó final va ser "Tossudament alçats", amb Lluís Llach i molts dels artistes que hi havien participat; tots no hi cabien a l'escenari.
Ja han passat alguns dies, i a punt de començar vacances que sempre és un temps relaxat.... em pregunto si aquella demostració de voluntat va servir d'alguna cosa. I em responc: jo crec que sí, igual que crec, de la mateixa manera, en els més gran ideals i en els petits gestos. Per la pluralitat de la gent que s'hi va aplegar, per la diversitat generacional, pel civisme, per la festa, per l'emoció que a tots ens unia. I perquè, com es diu, tota pedra fa paret, encara que alguns tombin els ulls per no veure-ho.
Teresa