divendres, 20 de setembre de 2013

APARENCES QUE ENGANYEN

Fa uns dies estava a Madrid, davant d'una màquina del metro, treient un bitllet amb una amiga. Per darrera se'ns van acostar dos nois, amb accent sudamericà. Per un moment vaig dubtar de les seves intencions. Deu ser que aquest estiu, al metro de Paris, vaig enxampar (i ben enxampat) un carterista amb la seva mà a la meva motxilla, i m'he tornat malpensada. Ens oferien uns bonometros que ja no gastarien. Agafaven un autobus a Barcelona i els sobraven. Immediatament el meu cap va tornar a malpensar: ens demanarien diners, els bitllets estarien caducats o en mal estat.... Però de nou greu error, perquè ens deien que ens els donaven sense cap contraprestació. Només volien que algú en fes ús, que no es perdessin.
Fins aquí la situació. Ara l'aprenentage a no malpensar, d'entrada, en intencions doloses o poc clares. Com si jo només m'acostés a algú altre per treure'n alguna mena de profit. Com quan llegeixes que algú troba un maletí ple de diners o un bitllet de loteria per cobrar i en busca l'amo. Actitud heroica? Potser només una situació extra enmig de mil petits actes de generositat.
Teresa Gomà, rscj