dijous, 21 de novembre de 2013

EFEMÈRIDES

Molts mitjans de comunicació, a més d'informar-nos de la realitat present (segons els interessos de cada un) i de dibuixar el futur més immediat, fan una mirada enrera i ens recorden aquells fets més destacats que van succeir aquell mateix dia fa cinc, deu, vint o cinquanta anys. La mirada enrera, com qui repassa l'àlbum de fotos familiar, ens fa adonar d'on erem i d'on som, el camí recorregut, i reconèixer les modes que passen sense pietat...
En un 21 de novembre han passat moltes coses: naixements i morts il·lustres (Voltaire i Ernest Lluch, respectivament), declaracions de pau (Guerra del Balcans), esdeveniments eclesials (clausura de la 3a sessió del Concili Vaticà II), etc... i molts fets que ja formen part de la història però que marquen el nostre present.
Tal dia com avui fa 213 d'un naixement, de la Societat del Sagrat Cor, a Paris. En un pis particular, quatre noies iniciaven una aventura encara per definir. Només la més jove, Magdalena Sofia, li va donar continuïtat. I el foc, sempre present a la seva vida, quasi converteix aquella senzilla cerimònia en una tragèdia. Per sort, les flames no van fer estralls sinó que encara avui són signe d'una passió que crema en molts cors i, ... per molts anys !!

Teresa Gomà, rscj

dissabte, 16 de novembre de 2013

COMUNICAR-NOS

Fa un parell de dies vaig assistir a una nova sessió del curs ·"Viure de la fe des de..." de la Fundació Joan Maragall. En aquesta ocasió, el tema era la comunicació i hi van participar dos periodistes: Xavier Sàez (sots director de El Periódico) i Anna Figuera (TV3). El tema m'agradava i el van fer molt entenedor. Amb ells, amb el seu testimoni, vaig reviure el que crec que és una de les meves gran passions: la comunicació.
Algunes persones que creuen que em coneixen podrien dir de mi que sóc una persona poc parladora. Quan sento això, em rebel·lo. Crec que el quan i l'amb qui són clau en aquesta apreciació. En un grup mitjà o gran, probablement em mantindré en un segon pla. En un espai reduït, en el tu a tu, puc ser d'allò més xerraire. Fins aquí un avís pels judicis massa ràpids.
En definitiva, escoltar aquells dos comunicadors em va fer reviure una de les meves grans passions, la d'explicar el que passa, i a vegades el que visc. No us ha passat mai que explicant un fet, una vivència, un sentiment.... se us clarifiquen les idees? A mi em passa sempre. 
Deu ser per això que de petita sentia atracció per un col·lectiu anomenat radioaficionats, i m'imaginava de nit, davant un aparell estrambòtic, comunicant-me amb gent  de tot arreu. Deu ser per això que als 20 anys vaig formar part del consell de redacció de la revista Relleu. I durant força anys vaig col·laborar a la web i la revista del Sagrat Cor, i a la web internacional. I, en definitiva, deu ser per això que alimento aquest bloc.
Teresa Gomà, rscj

dijous, 7 de novembre de 2013

EUROPA EN PETIT


A vegades he fet l'intent d'imaginar-me el món en petit. Si tot el món fossim.... la meva escala, la meva família,  la meva classe, l'empresa on treballo.... segur que es donarien moltes dinàmiques que habitualment vivim entre les ciutats, els països, els continents...
Aquests dies estic en una reunió de monges del Sagrat Cor de tot Europa. Nou províncies diferentes, dotze països, una dotzena de llengües... Tot convida a un cert caos, començant per l'idioma de comunicació, els matisos de cada paraula, els horaris i ritmes diversos...
Però el que constato, és que on hi ha bona voluntat, es poden véncer molts prejudicis. On hi ha un desig d'entesa, la història de cada país o nació pot deixar de ser un impediment absolut. Quan veus a angleses i irlandeses juntes, o bé a alemanyes i austríaques... te n'adones que si el món estigués aquí reunit les coses podrien ser ben diferents.
Ara el repte és organitzar-nos per construir el futur de la Societat a Europa. Tantes i tan diverses, com unir forces, com coordinar-nos, què cal prioritzar? Com aconseguir juntes l'harmonia?
Teresa Gomà, rscj