dimarts, 24 de desembre de 2013

SORT DE LA GROSSA

Mai compro loteria. No m'agrada el joc, tot i que aquest any tinc dos números de la Grossa de la Loteria de Catalunya. Si mai toca a l'escola.... jo faré cara de circumstàncies, i m'alegraré pels afortunats.
Aquest any hem motivat la Campanya de Nadal de l'escola amb un vídeo sobre un menjador social a Leganés. Gent molt castigada per l'atur, els desnonaments, l'alcohol. Un grup de dones els fan el dinar i els donen conversa. Són relacions de fa temps, cadascú sap el nom de l'altre. Potser és l'únic espai humanitzador en que conviuen al llarg del dia.
Doncs a Leganés hi va tocar la Grossa de la Loteria de Nadal. I jo me n'alegro, i molt, pels afortunats, que segur que necessiten un cop de mà per acabar l'any, una empenta per continuar o redreçar la seva vida. 
Teresa Gomà, rscj


dimarts, 17 de desembre de 2013

JO NECESSITO, ELLA NECESSITA.... I TU?

Ben a la vora de l'escola hi ha una dona que ha convertit un banc de la Gran Via en casa seva. Viu allà, envoltada de bosses i bosses que configuren totes les seves possessions. A vegades hi veig algun veí assegut, xerrant amb ella. Avui, en concret, hi he vist una dona que li ha portat unes llenties i s'estava al seu costat. Era ben curiós: la que parlava amb més necessitat era la que li ha dut el dinar. L'altra, se l'escoltava amb paciència i interès. Totes dues necessitades, cadascuna amb una pobresa diferent. Ambdues, mancades d'alguna cosa que la vida els ha manllevat, busquen en l'altra escalfor d'humanitat.
Teresa  Gomà, rscj

diumenge, 8 de desembre de 2013

GENERACIÓ VR

Acabo de tancar tres dies de trobada de generació. ¿Sabeu què és una generació en la Vida religiosa? Doncs un grup de germanes d'una edat similar, que hem rebut una formació semblant, amb un llenguatge i unes formes comunes. En un grup congregacional gran com el nostre, trobar-se amb persones "iguals" és un regal que de tant en tant en concedim, sempre que ens quadrin les agendes, sovint massa atapeïdes. Sense dubte una ajuda... i alhora una necessitat, perquè necessitem espais en comú on reconèixer el propi procés en el moment de l'altra, ajudar-nos a travessar els deserts, i a gaudir juntes de les planes. 
Teresa Gomà, rscj


dimarts, 3 de desembre de 2013

INFORME PISA

Amb l'Informe PISA sobre educació, ens ha tocat de nou el rebre. Catalunya es manté en xifres similars a l'anterior document, que en temps com els que passem, a vegades ja és prou. No anem bé en matemàtiques ni en ciències. En canvi, hem millorat en comprensió lectora, que al cap i a la fi és la base de tota la resta. Caldrà fer esforços, però potser no estem tan malament en plenes retallades.
Potser perquè la meva matèria (sóc la de Reli....) no té massa bona reputació en el currículum, les notes mai m'han importat massa, i sí en canvi l'esforç, el sentit crític, la participació a classe. Això sí, sempre aviso el primer dia: "qui es proposi suspendre, que m'avisi des d'ara i evitarem malentesos". Potser perquè sóc la de Pastoral, m'importen els valors que els alumnes de l'escola s'emporten en sortir-ne. I d'això l'Informe PISA no en parla. En cap apartat s'interessa si tenim uns alumnes més solidaris o més empàtics, més actius o amb més autonomia de pensament. Si han participat al Gran Recapte, si col·laboren en un esplai. Si van assimilant les lliçons de la vida, si s'adonen que la felicitat costa.

Potser els valors no serviran per aconseguir una feina, però sí ens ajudaran a fer una societat millor.
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 1 de desembre de 2013

TESTIMONI D'UNA TROBALLA

Avui he viscut un fet nou. Un noi de l'escola que es prepara per la confirmació, ha rebut els sagraments del baptisme i l'eucaristia. Amb 19 anys, convençut i a l'alçada de les circumstàncies, he estat testimoni de la seva entrada a l'Església, del seu sí al seguiment de Jesús. No passa cada dia això, tot i que cada vegada serà més normal. En quantitats sempre modestes, veurem joves i adults preguntar-se per la seva vida i buscar. Buscar enmig dels mil reclams, les nombroses propostes... Moltes d'elles vàlides, algunes d'un compromís definitiu. Entre elles, la fe i un projecte de vida a l'estil de Jesús: exigent, atractiu, actual. 
Fa deu anys que sóc catequista de confirmació. He estat testimoni del creixement de molts joves. He donat fe de la seva preparació, tot i els seus dubtes. D'alguns en vaig sabent coses, d'altres no en tinc notícies. De tots, n'he rebut molt. I a tots, els desitjo una vida plena de preguntes, i el compromís com a resposta.
Teresa Gomà, rscj