dijous, 4 d’abril de 2013

KM O

No patiu, encara no m'he trastocat i no estic reivindicant la Puerta del Sol com a centre de l'univers, com alguns sí la consideren. Perquè tampoc Barcelona, ni Catalunya, ni la mateixa Europa ho són. I si no, mireu-vos un mapa del món d'aquells que posen Austràlia al centre. El nostre vell continent queda arraconat a l'oest i no en reconeixem ni la història gloriosa del que vam ser. El temps posa cada continent, cada imperi, cada país, cada persona, al seu lloc.
Amb el títol "Km 0", em refereixo a aquesta tossuderia d'alguns a actualitzar el que va ser normal en èpoques antigues, aquells temps en que es vivia sense tanta pressa, on es menjava el que cada temporada produïa, on la gent tenia temps per trobar-se i xerrar, tranquilament. Es parla sovint de productes ecològics. Molta gent no en compra perquè són cars o perquè ens sonen a rareses. No eren ecològics els productes collits de l'hort pels nostres rebesavis? No en deien així, però ho eren. Eren simples, sans, naturals. I per aquí va el desig d'un grapat de persones, cada vegada més, que ens agrada la senzillesa i que hem patit a quin grau d'esquizofrènia i destrucció ens porta el nostre món hiperdesenvolupat.
Sempre que puc, compro productes frescos catalans, perquè els meus pagesos també han de viure. Sempre que puc, compro iogurts fets a la vora de casa, que els ramaders tene un ferm compromís amb aquest país. Procuro no comprar kiwis de Nova Zelanda (quin disbarat!) ni taronges del Marroc, molt millor les de l'Ebre o de València! Potser així, a miquetes, podrem seguir comprant a les botigues del barri, on el comerciant sap el que m'agrada i m'ho recomana.
Apostar pel que tenim aprop no és una moda, és una inversió en nosaltres mateixos.
Teresa