divendres, 10 de maig de 2013

FER EL QUE TOCA

Aquests dies han envaït Barcelona més un miler d'indonesis. És clar, en aquest nombre i junts... no han passat desaparcebuts a la ciutat ni als mitjans de comunicació. Intrigada pel fenòmen me'n vaig assabentar que el viatge és un premi per incentius laborals. Sembla que aquesta mena de viatges (convencions i incentius) han augmentat un 23% en nombre de persones. La quantitat és prou significativa.
Jo, els incentius que he rebut per la meva feina no han passat d'una rosa per Sant Jordi a la meva primera feina i un petit lot de productes de comerç just. Des d'aleshores...., a més del sopar de nadal, res de res. Com desenvolupar la meva feina sense comptar amb premis de productivitat o de venda? La meva productivitat té a veure amb les relaciones humanes i amb aconseguir un bon ambient a l'aula, amb batallar amb els alumnes menys motivats i aconseguir que per ells mateixos es guanyin el 5, amb sentir-me satisfeta per la feina feta i de posar tota la passió en la meva tasca diària. A cavall entre l'escola i les responsabilitat dins la meva província del Sagrat Cor, el premi que em motiva i m'empeny a seguir treballant amb il·lusió, és fer el que em toca, el que se m'ha encomanat. No necessito res més. O sí... algun comentari d'ànim, algun petit gest d'agraïment... sempre ajuden a sentir que potser no ho faig malament del tot.
Teresa Gomà