dimecres, 3 de juliol de 2013

TOSSUDAMENT



Encara em vénen flashos del concert per la llibertat de dissabte al Camp Nou. Jo no hi era. De fet, m'ho vaig plantejar però la venda tan ràpida de les entrades em va agafar per sorpresa. L'important era omplir el camp i aquest objectiu estava acomplert. El vaig seguir per la televisió... però a la una de la matinada, vaig haver d'anar a dormir. Diumenge tenia reunió i calia dosificar les forces.
El vaig disfrutar molt, perquè en unes poques hores, en un espai concret, la història del meu país va anar desfilant: poesia, cançó, història, tradició.... dret a decidir.
Sé que la cançó final va ser "Tossudament alçats", amb Lluís Llach i molts dels artistes que hi havien participat; tots no hi cabien a l'escenari.
Ja han passat alguns dies, i a punt de començar vacances que sempre és un temps relaxat.... em pregunto si aquella demostració de voluntat va servir d'alguna cosa. I em responc: jo crec que sí, igual que crec, de la mateixa manera, en els més gran ideals i en els petits gestos. Per la pluralitat de la gent que s'hi va aplegar, per la diversitat generacional, pel civisme, per la festa, per l'emoció que a tots ens unia. I perquè, com es diu, tota pedra fa paret, encara que alguns tombin els ulls per no veure-ho.
Teresa