divendres, 31 de gener de 2014

COM PASSA EL TEMPS! + CINC

Fa un temps, algú em deia: amb el pas del temps.... quan creguis que una cosa va passar fa un nombre determinat d'anys, afageix-ne sempre cinc. I reconec que aquesta simple operació, funciona. Creus que coneixes aquella persona des de fa deu anys? Deuen ser quinze. Fa trenta anys que vas sortir de l'escola? Deuen ser-ne, com a mínim, trenta-cinc. Tenir tants records, i tants esdeveniments a la memòria afectiva, a vegades m'impressiona. Miro enrera i el camí ja té un recorregut considerable. Moltes coses ja queden lluny, tan lluny, que ni les recordo. Com si s'haguéssin perdut en un revolt del passat. Altres vegades és més fàcil fer memòria perquè el fet recordat forma part de la història col·lectiva. Tothom sap, per exemple, on era el 23-F. Avui el diari ens recorda que fa vint anys de l'incendi del Liceu. Jo també recordo on era: a Palma de Mallorca. Hi vaig anar per un mes i era novícia. Ha plogut molt d'ençà, però encara en recordo les imatges, amb una Montserrat Caballé que des de les Rambles es veia consternada pel que estava passant. Per pura voluntat política, cinc anys després aixecava de nou el teló. Oblidat l'incendi, que la funció continuï.
Els records se'ns amunteguen i els hem de seleccionar. Encara hem de fer lloc per a moltes altres vivències. La pregunta és.... amb quins criteris en fem la selecció? I la resposta és ben senzilla: sempre amb els bons, o amb la part bona dels dolents.
Teresa Gomà, rscj