dissabte, 4 de gener de 2014

QUAN NINGÚ ET TROBA A FALTAR

Acabo de llegir la notícia: al barri de Bilbao la Vieja, de la capital de Biscaia, acaben de trobar a casa seva, el cadàver d'una dona de 68 anys. Fins aquí... són coses que passen. Una mort sobtada, inesperada... ens pot passar a tots, i fins i tot hi ha gent que la desitja, sense patiments, sense llargs tractaments, sense angoixes. Però el destacable de la notícia és que la mort va succeir fa dos anys i ningú en va notar l'absència. Ningú es va preguntar perquè no anava a comprar el pa, ni sortia a prendre el sol, ni ja no estenia la roba els dies de sol.... Ningú durant anys l'havia felicitat pel seu sant o aniversari, ni li havia desitjat bon nadal o bon any. Una dona sola, soltera o vídua, sense família, sense amics, sense veïns que en notessin l'absència, potser la seva vida ja va tenir la suficient tristesa i angoixa que una mort potser sobtada li va estalviar. 
En aquest inici de 2014, i abans de reprendre el ritme del curs, encara som a temps d'una trucada, d'un missatge, d'una visita a algú que ens ho agrairà, i farem el Nadal una mica més real.

Teresa Gomà, rscj

2 comentaris:

volvoreta ha dit...

Teresa, ¡¡justo iba a escribir sobre este tema cuando me he encontrado tu post que comparto totalmente!!, ¡una llamada fuerte a cuidar más a la gente que tengo cerca! un abrazo fuerte, mjose

Anònim ha dit...

Això de visitar malalts, vells i persones solitàries és, en el teu cas, un ensenyament matern, una mica excessiu de vegades.

La gran diversió de la nostra infantesa va ser anar a veure minyones velletes a les Llars Mundet els dissabtes i diumenges al matí.

Enric