dimarts, 25 de febrer de 2014

DE POESIA I PETITS HOMENATGES


Reconec que no coneixia a Joan Vergés. La notícia de la seva mort m'havia deixat mig indiferent, fins que vaig saber que ell era l'autor de la lletra de "Em dius que el nostre amor", musicada per Toti Soler l'any 1972 i que em remet a la meva joventut més llunyana. Per sort, les cançons ens fan companyia i una sola estrofa d'una vella cançó ens pot transportar deu, quinze, vint o trenta anys enrera, i fer-nos acariciar altres temps, altres paisatges. Cadascú té les seves pròpies cançons, les que, per les circumstàncies, ha fet seves, aquella música de fons de la pel·lícula de la vida. I jo m'he proposat no oblidar-les.
"Em dius que plori, si vull plorar/ em dius que mori fins a demà./ No pots comprendre com el dolor/, dura per sempre, si es fa cançó."
Si la voleu recordar o escoltar per primer cop, us deixo la cançó en la seva versió original. Un petit tresor, un petit homentage a qui ens cedeix les seves paraules per parlar de sentiments, i a qui n'intueix la melodia. Paraules sempre massa curtes per parlar d'una realitat tan gran.

Teresa Gomà, rscj

dilluns, 17 de febrer de 2014

SOM EL QUE VIVIM

Fa dies que preparo un seminari de Cristianisme i Justícia. En concret, tres sessions durant el mes de març del seminari "El llenguatge dels místics", dedicada a dues persones profundes i que han deixat petjada. La meva part, sobre Magdalena Sofía Barat, fundadora del Sagrat Cor. L'altra, sobre el germà Roger de Taizé, que la portarà el Jaume Casassas.
Quan em vaig plantejar el fil del que volia explicar, vaig veure clar que la seva vida era el millor eix. Som el que vivim podria ser el lema del que estic preparant. És al llarg dels fets que, de manera fortuïta o programada, ens passen, el que fa que siguem d'una manera o d'una altra. El context familiar, social, polític, econòmic.... Les persones amb les que ens trobem i que ens marquen. Els desenganys, les frustracions, els èxits.
En el seu cas, el foc, el seu germà, el París post-revolucionari, el P. Varin, les seves múltiples malalties, la confiança sempre... Fets que marquen i que fan que la vida no sigui una improvització.
Teresa Gomà, rscj