dimarts, 25 de febrer de 2014

DE POESIA I PETITS HOMENATGES


Reconec que no coneixia a Joan Vergés. La notícia de la seva mort m'havia deixat mig indiferent, fins que vaig saber que ell era l'autor de la lletra de "Em dius que el nostre amor", musicada per Toti Soler l'any 1972 i que em remet a la meva joventut més llunyana. Per sort, les cançons ens fan companyia i una sola estrofa d'una vella cançó ens pot transportar deu, quinze, vint o trenta anys enrera, i fer-nos acariciar altres temps, altres paisatges. Cadascú té les seves pròpies cançons, les que, per les circumstàncies, ha fet seves, aquella música de fons de la pel·lícula de la vida. I jo m'he proposat no oblidar-les.
"Em dius que plori, si vull plorar/ em dius que mori fins a demà./ No pots comprendre com el dolor/, dura per sempre, si es fa cançó."
Si la voleu recordar o escoltar per primer cop, us deixo la cançó en la seva versió original. Un petit tresor, un petit homentage a qui ens cedeix les seves paraules per parlar de sentiments, i a qui n'intueix la melodia. Paraules sempre massa curtes per parlar d'una realitat tan gran.

Teresa Gomà, rscj