dissabte, 29 de març de 2014

HORA? DEL PLANETA

Avui se'ns convida, un any més, a enfosquir el planeta. De quarts de nou a quarts de deu s'apagaran els llum que il·luminen edificis i monuments simbòlics, i de la mateixa manera, s'anima als particulars a fer el mateix a casa: llums, aparells elèctrics i fins i tot, la connexió a internet.
Tincs els meus dubtes de l'eficàcia d'aquests gestos. Podem seguir la iniciativa... i al cap de cinc minuts, tornar a engegar l'ordinador, carregar la tauleta i el mòbil, l'estufa, el forn... tot alhora i sense pensar.. El pic a la baixa es notarà... però els nostres hàbits diaris no hauran variat el més mínim. Haurem empatitzat amb les zones fosques del planeta, però només durant 60 minuts. Després, els rics seguiran sent rics, i els pobres, pobres.
Tot el que no sigui a mig i llarg plaç, seran actes potser significatius, però inútils. Com fer un règim estricte durant un mes i aconseguir baixar uns quilos. Si no ens mantenim (i això és el que costa...) recuperarem allò perdut i encara una mica més. Tant esforç per no res. Cal començar... però cal mantenir-se.
Cada hora ha de ser l'hora del planeta. Cada dia, el dia de la mare. Com cada dia és nadal, i cada dia és pasqua.
Teresa Gomà, rscj

1 comentari:

Anònim ha dit...

No crec que l'apagada tingui directament res a veure amb la pobresa i la riquesa, sinó amb el malbaratament d'energia, que és escassa. No es fa perquè els ciutadans coneguin com es viu en països amb pocs recursos energètics, sinó per alertar que els recursos de la terra són escassos.

La pobresa es combat amb lleis i acords internacionals, no amb apagades energètiques. Em sembla, vaja.

Per reivindicar el que és de justícia i per aportar el que és caritat. Justícia i caritat no tenen gaire a veure. Si resolem seriosament aspectes de la justícia(i això seria un pas immens i cabdal), després quedarà la caritat.

Enric Gomà