dijous, 17 d’abril de 2014

FEU AIXÒ

Tan senzill, i tan dificil. Agenollar-se, baixar el cap, donar-se. Repartir el temps i el pa. Compartir la vida i l'esperança. Reverenciar l'altre i posar-se al seu lloc. I deixar una petjada que el món encara no ha oblidat. "Feu això en memòria meva", avui direm. Contemplar, compadir-se, actuar, servir, estimar. Tan senzill... i com ens costa !!
Teresa Gomà, rscj


1 comentari:

Anònim ha dit...

Quan el capellà renta els peus a l'ofici de Dijous Sant, tots els fidels que es descalcen porten els peus lluents i nets com una patena. Se'ls han rentat a consciència abans d'anar a l'Església. S'haurien de triar els fidels a l'atzar i el capellà tindria més feina. Què vull dir amb això? Que retornem a allò que és simbòlic un cert esperit pràctic. Hi sortiríem guanyant. Si l'eucaristia es fes amb pa amb tomàquet i truita, no per això seria menys eucarístic.

Enric Gomà