dijous, 22 de maig de 2014

ANUNCIS IDEOLÒGICS

Em sorprèn la notícia de que Coca cola ha retirat un anunci en que hi participava un actor basc que ha participat en plataformes de suport a presos d'ETA. Suposadament Coca cola és una beguda que ens fa lliures i joves, sigui quina sigui la nostra edat i manera de pensar. Suposadament Coca cola és una empresa que no té més interessos que vendre begudes. I com que només és un negoci comercial, es basa en criteris comercials a l'hora de de promoure els seus productes. 
Em dol el retall, subtil a vegades, aclaparador d'altres, dels nostres drets i llibertats en la vida quotidiana. He de dur una matrícula igual a la de León o Badajoz, no em puc reunir amb tres amics davant la casa d'un política, no puc parlar en català davant un polícia nacional si no vull tenir problemes, no puc dur una estelada al futbol fora de Catalunya, no puc.... Quina serà la propera sorpresa? Prefereixo no imaginar-me-la ...
Potser cal repensar els límits de la llibertat: i si deixem de veure pel·lícules del Tom Cruise només perquè pertany a una ·"banda organitzada", tal i com l'ha descrit un tribunal de la civilitzada França? Algú ens diria que ens hem begut l'enteniment...  I si deixem de beure Coca cola i decidim cuidar la nostra salut?
Ens calen marges de llibertat per pensar, decidir i expressar-nos.
Teresa Gomà, rscj

dijous, 8 de maig de 2014

CARMINA Y AMÉN

Aquest pont vaig anar al cinema. No va ser la primera opció, però vaig acabar veient "Carmina y amén". No havia vist la primera pel·lícula de Paco León amb la seva pròpia mare, per n'havia sentit coses bones. Tot un risc això de rodar amb la família, i més quan estem parlant d'una senyora gran, grossa, desconeguda en el món de la interpretació. En vaig sortir agradablement sorpresa. Si voleu riure durant una hora i mitja, aneu a veure (que molts ja ho heu fet) "Ocho apellidos vascos". Si voleu passar-ho bé, tot i que el somriure ens quedi a vegades glaçat... la proposta de la família León pot ser una bona elecció. Amb el rerafons de la crisi, se'ns presenta una Espanya que tot i viure estancada, troba la manera de sortir-se'n per pur instint de supervivència. Tot i que les coses vagin maldades, sempre es pot trobar una escletxa . Fins i tot en les situacions més dramàtiques, cal ser pràctics i pensar fredament. Només així la vida es torna amable i s'evita la desesperació i la manca d'horitzó. 
Penso que molta gent avui viu així. I la majoria tiren endavant. Perquè tenen fills, perquè tenen pares grans, perquè algú els necessita. Perquè s'estimen la vida, encara que a vegades la mateixa vida els maltracti. L'esperança és l'últim que es perd. I l'humor que mai hi falti.
Teresa Gomà, rscj