dimecres, 25 de juny de 2014

"EL FILL DE L'ALTRE"

Què m'hagués passat si de cop i volts, un bon dia, algú em descobreix la meva autèntic origen, que és del tot oposat a la realitat que estic vivint? Aquesta és la situació que ens presenta la cineasta Lorraine Levy en una pel·lícula que no destaca per la seva extraordinària producció, però que ens acosta al drama jueu-palestí de la mà de dos joves que, de cop i volta, descobreixen que un error en la incubadora de l'hospital, els ha fet créixer en el bàndol contrari. 
Caldrà superar els prejudicis, les pors, la incomprensió mútua ... per tal d'ajudar-los a reconciliar-se amb el seu propi origen. Destaca el paper de les mares, més conciliadores. El procés dels pares, menys avesats a cedir en les seves pròpies idees. La família i els amics, descol·locats per la nova situació. I dos joves que, de manera una mica irreal, han de refer la seva pròpia identitat, fugint en allò possible dels traumes paralitzants.
Al final és una qüestió de guanyar. No deixar de ser res, sumar sempre.
                                                                                                                                  Teresa Gomà, rscj

dilluns, 2 de juny de 2014

ISABEL II,UN EXTRANY EXEMPLE

Aquest matí una notícia ha sacsejat els mitjans de comunicació. El Rei ha abdicat. Un fet esperat i lògic, però d'aquelles notícies que mai saps quan arribaran. Així havia passat ja a Bèlgica, Holanda... i salvant les diferències, fins i tot al Vaticà. I dic lògic perquè no té cap sentit mantenir-se en el poder quan les forces no són les mateixes, ni les físiques ni possiblemente les psíquiques. De fet, el nostre sistema social ja preveu sotmetre a menys pressió a qualsevol persona a partir d'una determinada edat. Quina seria la raó per excloure'n als de sang blava?
A les mateixes Consitucions del Sagrat Cor, en el seu número 115, es diu: "En certs moments, qualsevol que sigui la nostra edat, podem escoltar una crida especial de Déu a través de situacions de malaltia, , la disminució de forces físiques i de les responsabilitats. La resposta no s'improvitza: la preparem durant tota la nostra vida". Encara que les monges no es jubilen mai, si que deixem responsabilitats, cedim càrrecs i poder, i això també necessita una preparació. Sovint ens hem entregat sense descans a la missió, i ens cal aprendre a fer un "reset", a desprogramar-nos d'aquest afany pel fer que sovint ens envaeix.
Repassant el panorama mundial, descobreixo un personatge que no sembla gaire propens a això de fer lloc als que pugen: Isabel II, 62  anys al tron de la Gran Bretanya, i amb un hereu en edat de jubilar-se i que ja és avi. Afany de poder? Manca de confiança en el seu fill? O simplement les Illes britàniques tot ho han de fer, per principi, al seu aire? Sigui el que sigui, una situació encara més delicada i anacrònica a partir d'avui.
Teresa Gomà, rscj