dilluns, 2 de juny de 2014

ISABEL II,UN EXTRANY EXEMPLE

Aquest matí una notícia ha sacsejat els mitjans de comunicació. El Rei ha abdicat. Un fet esperat i lògic, però d'aquelles notícies que mai saps quan arribaran. Així havia passat ja a Bèlgica, Holanda... i salvant les diferències, fins i tot al Vaticà. I dic lògic perquè no té cap sentit mantenir-se en el poder quan les forces no són les mateixes, ni les físiques ni possiblemente les psíquiques. De fet, el nostre sistema social ja preveu sotmetre a menys pressió a qualsevol persona a partir d'una determinada edat. Quina seria la raó per excloure'n als de sang blava?
A les mateixes Consitucions del Sagrat Cor, en el seu número 115, es diu: "En certs moments, qualsevol que sigui la nostra edat, podem escoltar una crida especial de Déu a través de situacions de malaltia, , la disminució de forces físiques i de les responsabilitats. La resposta no s'improvitza: la preparem durant tota la nostra vida". Encara que les monges no es jubilen mai, si que deixem responsabilitats, cedim càrrecs i poder, i això també necessita una preparació. Sovint ens hem entregat sense descans a la missió, i ens cal aprendre a fer un "reset", a desprogramar-nos d'aquest afany pel fer que sovint ens envaeix.
Repassant el panorama mundial, descobreixo un personatge que no sembla gaire propens a això de fer lloc als que pugen: Isabel II, 62  anys al tron de la Gran Bretanya, i amb un hereu en edat de jubilar-se i que ja és avi. Afany de poder? Manca de confiança en el seu fill? O simplement les Illes britàniques tot ho han de fer, per principi, al seu aire? Sigui el que sigui, una situació encara més delicada i anacrònica a partir d'avui.
Teresa Gomà, rscj

1 comentari:

Anònim ha dit...

També la societat empeny els vells perquè es quedin en un racó. Només per ocupar els seus espais, quan són llaminers.

I ara no em matis amb una destral, sisplau, però estrany s'escriu amb essa. Com estranger.

Una abraçada molt ortogràfica,

Enric Gomà