dimarts, 30 de desembre de 2014

I PER ACABAR L'ANY...

Ara que acabem l'any, potser cansats de família, o de menjar, o del fred, o de les vacances (no és el meu cas....) una dosi de cinema ens pot ajudar a desengreixar aquestes dates, com el xarrup de llimona prescriptiu en tot casament que es faci valdre. 
Us recomano "Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?", una comèdia francesa molt entretinguda, que et té amb el somriure als llavis tota l'estona, i que a més planteja un debat sociològic d'actualitat a tot el nostre continent, per no dir a tot el nostre món globalitzat: ¿poden viure juntes les diverses cultures/religions, respectar-se i arribar a entendre's? Cadascú pot tenir la seva resposta. El director, Phillipe de Chauveron, també té la seva, així com els 12 milions de francesos que l'han vista. 
Teresa Gomà, rscj

dijous, 25 de desembre de 2014

NADAL PER TOTHOM?


Qui ha dit que el Nadal són unes festes alegres? Potser qui té una família, qui té un sostre, qui té un sou.... Potser qui podrà parar taula, qui anirà convidat, qui triarà de l'armari un vestit per anar ben mudat.... Potser no són tan d'alegres, ni tan familiars, ni tan plenes de joia i cançons com ens arribem a creure. Perquè hi ha massa soledat, massa malalties, massa famílies trencades, massa foscor com per oblidar en aquests dies de llums i excés de reclams.
I encara que fem el pessebre més bonic i més gran que l'any anterior, de res no serveix si l'escalf queda només a casa, aixoplugat de la dura realitat.
Mengem i celebrem que Jesús és nat, però fem-ho realitat enmig d'una història injusta i malmesa per a massa gent.
Teresa Gomà, rscj


divendres, 19 de desembre de 2014

UNA CARTA ALS PARES?





M'ha sorprès la doble proposta de l'anunci nadalenc d'Ikea. Una carta als Reis, aquells savis vinguts d'Orient delerosos per saber on els conduïa l'estrella.... i l'altra, una carta als pares, amb tots aquells desitjos no materials que potser mai han tingut oportunitat d'expressar. Posats a triar.... a l'anunci tots escullen la dels pares. Crec que en la realitat no va ser així del tot, però els publicistes saben què volen vendre'ns: sentiments.... i una casa agradable i ben parada on poder passar temps amb la família. I Ikea ha nascut per resoldre'ns aquesta necessitat.
Temps i experiències compartides, sembla que això és el que demandem. Doncs no sé què fem omplint els carrers de bosses, catifes vermelles i garlandes.... mentre perdem els nervis per trobar això i allò, mentre ens hi deixem el sou.
Jo, aquest any, en la meva reduïda família, penso comprar productes de primera necessitat: una melmelada de gerds i taronja feta en un monestir de Sòria, unes cerveses de la Fundació Dalmases amb un projecte social al darrera,. un oli ecològic de les Terres de l'Ebre elaborat per la família d'un company d'escola.... Tot bo, tot pràctic, tot necessari... No vull deixar-m'hi ni el sou, ni la pell, ni els nervis, ni la meva inconsistent coherència. 

Teresa Gomà, rscj

dilluns, 1 de desembre de 2014

I MALGRAT TOT, ÉS NADAL

Avui, en un sol dia, he sentit dues persones que esperaven el Nadal amb recança.... Els motius poden ser molts. Els que he sentit avui estaven relacionats amb matrimonis separats, fills d'uns, fills d'altres, dinars familiars i dates assenyalades. Sempre es fa costerut acostar-se a unes festes que se suposen alegres amb el cor entristit. I aquest fet serà més freqüent que no ens pensem: ruptures familiars, problemes econòmics, manca de futur... Potser per això, ens cal duplicar esforços per tal que tothom pugui passar unes bones festes. Jo, per ara, després del Gran Recapte, m'estic movent per anar amb alguns alumnes a una Residència de persones grans que tenim a tocar de l'escola. Uns jocs de taula, una conversa agradable, sentir-nos tots part del mateix barri, en el mateix món. Tan senzill com això. Tan significatiu com que Déu arriba d'una manera ben palpable.
Teresa Gomà